Les Creus de Sant Jordi reconeixen 6 persones i 2 entitats que treballen en l’àmbit de la llengua

Entre els guardonats hi ha 6 personalitats i 2 entitats amb una reconeguda trajectòria de treball de defensa de la llengua catalana, del seu estudi, i del foment de l'ús: Carme Junyent, Lluís Juste de Nin, Biel Majoral, Joaquim Rafel, Gemma Rigau, Montserrat Ubeda, l'Associació El Tempir d'Elx i la Fundació Privada Ared.

 

La Creu de Sant Jordi és un dels màxims reconeixements que pot rebre una persona per part de la Generalitat de Catalunya. La distinció es va crear el 1981 amb la finalitat de distingir les persones naturals o jurídiques que, pels seus mèrits, hagin prestat serveis destacats a Catalunya. Qualsevol ciutadà, grup de ciutadans o entitat pot demanar que s'atorgui aquest guardó a alguna persona, ja sigui física o jurídica.

 

 

 

Per la seva llarga trajectòria en l’estudi i la defensa de la diversitat lingüística a Catalunya i al món. Ha mantingut un discurs crític respecte a la situació de la llengua catalana i, alhora, ha combatut els prejudicis lingüístics més estesos que frenen l’augment de nous i noves parlants. Especialista en processos de minorització i en llengües de la immigració, ha impartit nombrosos cursos i conferències i altres activitats de difusió arreu del país. És fundadora i directora del Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades de la Universitat de Barcelona.

 

 

Pel conjunt de la seva obra, en la qual, com a dissenyador, il·lustrador, publicista i dibuixant, ha subratllat un llenguatge marcadament propi, caracteritzat per l’elegància, la sensibilitat i la profunditat. Per la seva contribució al gènere de la novel·la gràfica, en què ha recreat la història de la seva família, la de la Catalunya contemporània i adaptacions d’obres clàssiques de la literatura universal. Creador del personatge dibuixat “La Norma”, ha mantingut un fort compromís amb posicions antifranquistes, llibertàries i de defensa de normalització de la llengua catalana.   

 

 

En reconeixement a la qualitat incisiva del conjunt polifacètic de la seva obra, projectada en tres vessants: artístic com a cantautor, filològic i docent, i també polític. El centre gravitatori de la seva recerca artística i intel·lectual s’ha fonamentat en l’exploració dels més diversos substrats de la cultura popular, excel·lint en la recuperació de lletres populars de cançons mallorquines i també en una constant referència al conjunt de la cultura dels països vertebrats per la llengua catalana.     

 

 

Per la seva tasca docent i de recerca. Ha estat el director del Diccionari de freqüències i del Diccionari del català contemporani, elaborat a partir del Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana i per al qual es va constituir una base de dades lexicogràfica.  Des de la màxima ambició i complexitat científiques, en conjunt, la seva tasca representa una vitalització rigorosa en la creació de camps lexicogràfics que s’han erigit com a model per a d’altres grans llengües de cultura. Les seves obres han situat la lingüística catalana al nivell de les comunitats científiques més avançades, oferint noves possibilitats de recerca als especialistes i noves eines de consulta als professionals de la llengua i a la ciutadania en general.

 

 

Per les seves eminents aportacions acadèmiques en disciplines com la lingüística del discurs, la sintaxi oracional, l’estructura lèxica o les llengües romàniques. Doctora en Filologia Romànica per la Universitat de Barcelona i catedràtica de Filologia Catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona, ha col·laborat en la Gramàtica del català contemporani, dirigida per Joan Solà, i ha codirigit la Gramàtica de la Llengua Catalana de l’Institut d’Estudis Catalans. En reconeixement a la seva tasca, ha rebut el premi Pompeu Fabra de l’Institut d’Estudis Catalans i la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic de la Generalitat de Catalunya. Actualment forma part del Consell Social de la llengua de signes catalana.

 

 

En reconeixement a la seva feina de difusió cultural a través del llibre i la lectura i per la seva aposta decidida per preservar i difondre els valors de la literatura i de la llengua catalanes. Per la seva incansable tasca com a prescriptora cultural, duta a terme des d’Ona Llibres, llibreria especialitzada en llibres en català. La intensa activitat cultural que hi desplega, amb l’organització d’un gran nombre d’iniciatives, li ha valgut el Premi Vila de Gràcia pel seu projecte comercial.

 

 

 

En el 25è aniversari d’aquesta associació, que té per objectiu contribuir al reviscolament de la llengua i la cultura catalanes a l’extrem sud del domini lingüístic, principalment a la ciutat d’Elx. Per la seva dedicació militant a la plena normalització de la llengua en tots els àmbits socials, per la promoció i la difusió de la consciència de país i de les seves diverses manifestacions culturals, sempre a través d’activitats lúdiques i reivindicatives, des de la capital del Baix Vinalopó. El Tempir és una de les entitats incloses al Cens d'entitats de foment de la llengua catalana.