Termes del ioga, en un nou diccionari en línia i un pòster interactiu elaborats pel TERMCAT

El TERMCAT publica en línia la Terminologia del ioga, un nou diccionari que recull 110 termes que fan referència a conceptes generals de la disciplina, als tipus de ioga, als àssanes, als txakres, al pranaiama, les nadis, els bandhes, les kriàs i les mudràs. L’obra es presenta acompanyada d’un pòster interactiu amb els principals àssanes (o postures) il·lustrats i d’un document amb els criteris generals per al tractament en català dels noms de l’àmbit procedents del sànscrit, aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

La Direcció General de Política Lingüística (DGPL), amb la col·laboració del Consorci per a la Normalització Lingüística, distribuirà el pòster amb els àssanes a centres de ioga de tot Catalunya. Política Lingüística també ha produït aquest vídeo divulgatiu, elaborat a partir del nou diccionari del TERMCAT i que recull com es diuen en català, i en sànscrit, les principals postures d’aquesta disciplina. Serà un altre dels recursos que s’utilitzaran per a la difusió de la Terminologia del ioga en què també col·laborarà la DGPL.

El ioga és una disciplina mil·lenària que va néixer a l’Índia. Actualment, el coneixement i la pràctica del ioga tenen una àmplia difusió a casa nostra i a la resta de països de tot el món. En conseqüència, la terminologia utilitzada en aquest àmbit s’ha estès també ràpidament i ha pres un caràcter divulgatiu que en molts casos ha generat dubtes i imprecisions a l’hora d’establir les formes adequades per a referir-se als diferents conceptes de la disciplina.

Per aquest motiu el TERMCAT ha considerat necessari elaborar aquest recull dels termes més habituals que fan servir els practicants de ioga, amb l’objectiu de determinar quina és la forma més adequada per a cada terme, seguint uns criteris lingüístics, terminològics i d’ús validats pel Consell Supervisor del TERMCAT. Aquests criteris estableixen com es poden fixar les denominacions catalanes a partir del sànscrit, la llengua de referència en aquest àmbit; ha calgut establir els criteris de transliteració, en primer lloc, i de transcripció i adaptació al català, en segon lloc, amb rigor i la màxima fidelitat a la llengua d’origen. Amb aquests criteris s’ofereixen arguments que serveixen de pauta per a la transcripció al català de termes d’altres àmbits que també procedeixen del sànscrit.

Entre altres continguts, la Terminologia del ioga ofereix propostes de denominacions catalanes dels àssanes o postures principals, amb un sinònim complementari, que és l’adaptació del manlleu del sànscrit (postura de l’arbre o vriksàssana; postura de l’arc o dhanuràssana; postura de l’heroi o viràssana; postura de la llagosta o xalabhàssana). També s’hi recullen els tipus de ioga, en els quals s’opta per l’adaptació del manlleu en primer lloc i un sinònim com a alternativa catalana (karma-ioga o ioga de l’acció; hatha-ioga o ioga de la força; raja-ioga o ioga reial). En els txakres, s’ofereixen dues denominacions catalanes, a més de la forma adaptada (txakra del cor o quart txakra o anàhata-txakra). Altres termes són mantra, mudrà, krià, pranaiama, kundaliní, samadhi, nadi, etc.

El diccionari conté també imatges dels àssanes o postures habituals. Complementàriament es poden consultar aquestes imatges en un material gràfic interactiu, i se’n prepara també la difusió en format pòster. Les imatges estan creades a partir de fotografies cedides per Jordi Morel, professor de ioga, expert en sànscrit i assessor científic del diccionari.

Cada entrada presenta la denominació o denominacions catalanes amb la indicació de la categoria lèxica —que orienta sobre l’ús en masculí o en femení de certes formes en què hi ha dubtes—, la definició, els equivalents en castellà, anglès i sànscrit amb la forma transliterada, i, en alguns casos, notes amb informació complementària o sobre l’etimologia dels termes.

La Terminologia del ioga està integrada a la col·lecció de Diccionaris en Línia del TERMCAT, amb més de 150 títols dedicats a diversos àmbits d’especialitat.

El TERMCAT és un consorci adscrit de la Direcció General de Política Lingüística al Departament de Cultura i format per la Generalitat de Catalunya, l’Institut d’Estudis Catalans i el Consorci per a la Normalització Lingüística, que coordina i promou les actuacions terminològiques en llengua catalana.