En aquest apartat us oferim una sèrie de recursos que intenten analitzar la dimensió qualitativa i quantitativa de l’associacionisme cultural i la cultura popular al nostre país.
Destaquem
-
DeCultura
(Obre en una nova finestra)
Estudis i treballs tècnics sobre consum i participació cultural, polítiques culturals, economia de la cultura, anàlisis sectorials i d’estadístiques i d’altres dades d’actualitat
Pla d'impuls a la dansa d'arrel (2020-2022)
El Pla d’Impuls a la Dansa d’Arrel, un document estratègic per guiar l’actuació del Govern en aquest àmbit durant els propers dos anys (2020-2022).
El Pla té un pressupost de 130.000 euros i serà executat per la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, amb l’objectiu de posar a l’abast de les entitats eines i recursos per generar noves oportunitats i enfortir i impulsar la dansa d’arrel. Una de les característiques més destacades del Pla és la importància de les aliances i complicitats amb tots aquells agents que estan vinculats al sector de la dansa d’arrel a Catalunya: esbarts, ateneus, mitjans de comunicació, festivals, i centres educatius.
Els objectius s’estructuren en cinc eixos principals:
- Formació: acompanyament als joves i foment de la formació a les escoles.
- Creació: ajuts per als grups i companyies i estudiants de dansa professional.
- Exhibició: identificar les necessitats, generar circuit i complicitats amb espais.
- Participació: fer ballar al públic en general.
- Difusió: aconseguir major ressò als mitjans de comunicació.
Cadascun d’aquests objectius es declinen en accions concretes, bàsicament:
- Beques d’acompanyament per 15 joves del món de la dansa d’arrel.
- Pla d’Impuls a les Danses Vives: continuació del projecte de formació de professorat d’escoles, ampliant-lo a tot el territori català.
- Maridatges: suport a la creació entre artistes professionals i esbarts.
- Programació de joves ballarins d’arrel a la Fira Mediterrània.
- Premi Delfí Colomé: 10.000 euros al millor projecte de dansa d’arrel.
- Taules de treball amb programadors, ateneus i mitjans de comunicació.
El Pla fou presentat en el marc de la 23a Fira Mediterrània de Manresa.
Informació relacionada
Avaluació de l'impacte social dels ateneus (2019)
El Departament de Cultura, amb la col·laboració de la Federació d’Ateneus de Catalunya i l’ajut de tècnics de l’empresa BCF Consultors, va desenvolupar la primera eina dissenyada per tal que els ateneus, de forma autònoma, puguin realitzar l’avaluació de l’impacte social de la seva entitat en el seu entorn. Aquesta eina està a disposició de la Federació i de tots els ateneus de Catalunya.
L'eina permet avaluar, per exemple, l’impacte que un servei o activitat concreta té entre les persones usuàries o conèixer com les persones d’una població s’identifiquen amb els seus valors i serveis. Aquesta nova metodologia pretén mesurar els efectes socials de les interaccions dels ateneus malgrat que són intangibles. Per a realitzar-la, s’exclou explícitament de l’estudi els altres tipus d’impacte, com l’econòmic i el cultural, i es restringeix a aquelles conseqüències que es produeixen arrel de la interacció social de l’equipament amb les persones quant a membres d’una comunitat. Així, l’eina permet identificar mancances, oportunitats i amenaces per tal de poder prendre decisions o generar estratègies per tal de maximitzar l’impacte social de l’entitat i de les seves activitats.
Informació relacionada
-
Com mesurar l'impacte social dels ateneus (Obre en una nova finestra)
Consulteu-lo a DRAC-Repositori digital.
Estat de la Cultura Popular (2019)
El Consell de l'Associacionisme Cultural, com a màxim òrgan consultiu del Departament de Cultura en relació amb l’associacionisme en l’àmbit de la cultura popular, té –entre d’altres funcions– la d’elaborar de forma regular un informe sobre l’estat de la cultura popular i l’associacionisme cultural.
Amb aquesta finalitat, s’ha recollit la informació i les xifres sectorials per obtenir una imatge realista de l’estat dels diversos àmbits del sector a finals de 2019. El resultat ens dona a conèixer no només dades sobre l’estat actual de les entitats, sinó també què en pensen sobre la situació dels seus àmbits respectius.
Aquest document ha de servir per a analitzar i estudiar aquells punts coincidents i que són susceptibles de millora, amb l’objectiu últim d’orientar les polítiques públiques dels propers exercicis
Informació relacionada
-
Estat de la Cultura Popular 2019 (Obre en una nova finestra)
Informe del Consell de l'Associacionisme Cultural. Desembre 2019. Consulteu-lo a DRAC-Repositori digital.
Les escoles vinculades a les bandes de música a Catalunya (2016)
En aquest treball es posa de manifest la importància que han tingut i tenen a Catalunya les escoles de música vinculades a les bandes. Es calcula que en l’actualitat més de 4.000 alumnes reben formació en aquestes escoles.
En l’informe s’assoleixen quatre objectius:
- Es fa una radiografia de les diferents tipologies d’escoles de música vinculades a les bandes que existeixen a Catalunya.
- S'aporten dades respecte al paper que tenen en el context de la formació musical.
- Es fa una anàlisi de les problemàtiques, amenaces, reptes i oportunitats d’aquestes escoles.
- S’enceta una reflexió sobre el seu rol en un context social i cultural més ampli.
Aquest estudi ha estat elaborat per l'antropòloga Maite Hernàndez sota la direcció de M. Carme Jiménez de l’Institut Ramon Muntaner (IRMU) i promogut pel Consell Nacional de la Cultura de les Arts (CoNCA).
Foto: Marcelo Odorizzi
CC BY-NC-ND 2.0
Informació relacionada
-
Les escoles vinculades a les bandes de música a Catalunya (Obre en una nova finestra)
Consulteu-lo a DRAC-Repositori digital.
Pla de l’associacionisme (2014-2016)
Una de les qualitats que més identifica, des de temps llunyans i encara ara, la societat catalana, és la seva capacitat associativa. La societat civil ha sabut sempre agrupar-se i organitzar-se per tal d’assolir uns determinats objectius, que segons els temps i les circumstàncies, han estat de caràcter ben divers: polítics, econòmics, culturals, religiosos, socials, laborals, esportius, etc., però que en tots els casos han influït decisivament en el desenvolupament d’un teixit social molt ric, divers i actiu, i en la creació d’una arrelada consciència popular de la catalanitat. L’associacionisme cultural engloba el conjunt d’entitats jurídiques sense ànim de lucre que duen a terme activitats de promoció i difusió de la cultura en els seus diferents àmbits, caracteritzades pel voluntarisme i la participació dels seus associats. Cal subratllar l’estreta relació que hi ha entre l’associacionisme cultural i el calendari festiu pel fet que una bona part d’aquest associacionisme s’articula al voltant de les festes populars i tradicionals.
El Pla de l’associacionisme cultural es va proposar com un instrument de planificació i d’estructuració de les accions polítiques vinculades a l’associacionisme i a la cultura popular. Partint del reconeixement de la important tasca que duu a terme el gruix d’entitats culturals, i de la seva aportació a la societat catalana, el Govern va voler atorgar més protagonisme al món associatiu per treballar conjuntament en benefici de les persones i de la societat. Les mesures d’actuació incloses en el Pla es van realitzar al llarg del període 2014 - 2016. Algunes d’aquestes tenien dates concretes de celebració, mentre que altres tenien un treball continuat al llarg de tot el trienni.
Una de les actuacions incloses en el Pla de l’Associacionisme Cultural va ser la definició de plans de formació per al sector. Per tal de conèixer quines eren les necessitats formatives de les principals federacions nacionals i per extensió del món associatiu cultural, es va encarregar un estudi centrat en enquestes personalitzades a les 32 federacions i confederacions existents, havent-se pogut realitzar un total de 27 aportacions de gran i cabdal importància.
Nombre d'entitats per àmbits culturals. Aquesta gràfica mostra la distribució per àmbits d’activitat de les més de 4.000 entitats i associacions de cultura popular de Catalunya, reflectint la riquesa i diversitat d’un sector encapçalat per les entitats de cant coral, de dansa i de diables i bestiari.
Informació relacionada
-
El Pla de l'Associacionisme cultural (2014-2016) (Obre en una nova finestra)
Consulteu-lo a DRAC-Repositori digital.
Estudis d’impacte econòmic (2013-2016)
A la majoria de països europeus hi ha un consens cada cop més generalitzat entorn la necessitat i els avantatges que comporta la mesura del valor econòmic del tercer sector. A més de proporcionar eines d’avaluació de l’impacte global de les polítiques dedicades al tercer sector, permet reduir la distància entre el coneixement que es té del valor econòmic del sector i el seu valor social. En aquest sentit, el Gabinet Tècnic i la DGCPAC han impulsat conjuntament la realització de treballs orientats a quantificar el valor econòmic de l’activitat del tercer sector cultural a Catalunya, entenent com a tal el conjunt de fundacions, federacions i associacions que desenvolupen la seva activitat en l’àmbit cultural. A més d’un estudi general sobre el tercer sector, s’han analitzat tres casos pràctics de manifestacions festives (les festes de Sant Martirià de Banyoles, les Falles d’Isil i l’Aquelarre de Cervera) per tal de mesurar el seu impacte real sobre el territori.
Els resultats d’aquests estudis van fer palesa la importància per l’economia local que tenen les festes populars: l’any 2012, les Falles van deixar gairebé 370.000 € a les Valls d’Àneu, mentre que l’Aquelarre va generar més de 760.000 € a la comarca de la Segarra.
Informació relacionada
-
La Festa Major de Vilafranca del Penedès (Obre en una nova finestra)
Estudi complet. Abril 2016. Consulteu-lo a DRAC-Repositori digital.
-
La Festa Major de Vilafranca del Penedès
Resum executiu. Abril 2016
-
Processó de Dijous Sant a Verges (Obre en una nova finestra)
Estudi complet. Novembre 2015. Consulteu-lo a DRAC-Repositori digital.
-
Processó de Dijous Sant a Verges
Resum executiu. Novembre 2015.
-
La Festa Major de Sant Martirià a Banyoles (Obre en una nova finestra)
Estudi complet. Juny 2015. Consulteu-lo a DRAC-Repositori digital.
-
La Festa Major de Sant Martirià a Banyoles
Resum executiu. Juny 2015.
-
Les Falles d'Isil (Obre en una nova finestra)
Any 2013. Consulteu-lo a DRAC-Repositori digital.
-
L'Aquelarre de Cervera (Obre en una nova finestra)
Any 2013. Consulteu-lo a DRAC-Repositori digital.