Nova Pantalla. El videojoc a Catalunya
L’exposició, organitzada per la Direcció General de Difusió vol posar en valor tots els satèl·lits que giren al voltant de l’univers videojoc: l’entreteniment, naturalment, però també la creació artística, l’economia i les finances, els estudis universitaris i els cicles formatius, la indústria, la tecnologia i tants altres aspectes socioculturals que en fan un entorn extremadament engrescador i important per al país:
- Nova Pantalla és la primera gran exposició dedicada en la seva totalitat a la indústria del videojoc a Catalunya. El seu objectiu és apropar a tots els públics el procés de creació que hi ha darrere d’un videojoc, donar a conèixer els perfils professionals que hi participen i celebrar les grans produccions d’èxit internacional fetes pels estudis catalans.
- Per aconseguir-ho, Nova pantalla convida als visitants a submergir-se en aquest món a través d’instal·lacions immersives, continguts interactius i jocs. L’exposició té un clar caràcter divulgatiu i lúdic amb la finalitat d’arribar tant a aficionats com a totes aquelles persones que mai s’han acostat al mitjà interactiu.
- Nova Pantalla vol reivindicar el videojoc com a artefacte cultural d’interès artístic, per això, entre els seus continguts compta amb un espectacular i evocador vídeo immersiu creat expressament per a l’ocasió, una obra que introdueix els visitants dins dels mateixos videojocs.
- Quins són els perfils professionals que hi ha darrere d’aquestes obres interactives? Quines diferències hi ha entre les desenvolupadores “Triple A” i les “indie”? Com és que Barcelona s’ha convertit en una de les grans capitals dels videojocs per mòbil?
L’exposició respon a moltes d’aquestes preguntes i ofereix una radiografia actual del sector a Catalunya. Parla també del videojoc com a fet social que genera tota una comunitat al seu voltant. Explica les diferents manifestacions d’aquest diàleg entre els videojugadors, com poden ser els mitjans de comunicació, els creadors de contingut, les fires i les xarxes socials.
La indústria catalana del videojoc, en definitiva, afronta el futur amb grans expectatives: inicia una nova pantalla.
Fins al 4 de setembre, a la Sala 3
Activitats relacionades
Els comissaris
Joan B. Galí, Terrassa, 1992. Periodista especialitzat en comunicació cultural, fundador de digitals com Atzucac.cat o Lúdica.cat. Graduat en Periodisme i màster en Estudis Comparatius de Literatura, Art i Pensament. Actualment, es dedica a la comunicació en el sector teatral. Ha treballat també en mitjans com El Nacional i El Periódico.
Albert García López, Barcelona, 1983. Periodista especialitzat en videojocs des de 2002. Actualment, col·labora a La Vanguardia, al 'Generació Digital' d'iCat FM i a 'El Món' a RAC 1. Graduat en Periodisme i màster en Emprenedoria digital. Fundador del portal Eurogamer.es i dels podcasts 'Reload' i 'Replay'. També és professor d’Història dels videojocs als graus universitaris d’Enti-UB.
Marc Angrill Jordà, Barcelona, 1992. Periodista especialitzat en videojocs i projectes culturals i de recerca. Director i fundador de la revista catalana de videojocs Lúdica. Treballa al departament de comunicació de l'Institut Barcelona d'Estudis Internacionals. Graduat en Comunicació Audiovisual i Màster en Periodisme Cultural.
A Catalunya hi ha 167 estudis de videojocs que donen feina a 3.381 professionals. Amb una facturació anual que ronda els 500 milions d’euros, la indústria catalana del videojoc no tan sols lidera el sector a Espanya —representa el 51 % del total de tot l’Estat—, sinó que, a més, s’ha convertit en un dels territoris capdavanters d’Europa.
El creixement constant de l’ecosistema de desenvolupament de videojocs a Catalunya no és fruit d’una moda; és el resultat d’un procés que s’ha anat gestant des de començaments dels anys vuitanta, amb el sorgiment d’iniciatives empresarials pioneres, i que ha esclatat de manera definitiva durant la darrera dècada, amb l’arribada d’un gran nombre de multinacionals del sector.
En els darrers anys ha acollit un bon nombre de professionals, oferta formativa, empreses desenvolupadores, esdeveniments i una comunitat dinàmica. La indústria catalana del videojoc afronta el futur amb grans expectatives: inicia una nova pantalla.
Entrada a l'exposició
Imatge de la sala immersiva que es pot trobar a "Nova Pantalla. El videojoc a Catalunya"
Perfils professionals
Un videojoc és un producte cultural i d’entreteniment interactiu. Es tracta d’un artefacte complex, que requereix un procés de creació coral, que pot tenir tants o més perfils professionals implicats que una superproducció cinematogràfica. Programadors, artistes, dissenyadors i molts altres perfils treballen en equip per crear mons lúdics. Dedicar-se a fer videojocs, en la majoria dels casos, implica especialitzar-se en una d’aquestes àrees, però els professionals s’han de coordinar sota una mateixa idea perquè tots els components del videojoc encaixin. Aquests són alguns dels perfils professionals implicats:
Artistes visuals: Els artistes visuals defineixen com serà la part gràfica del videojoc. Poden fer des de l’esbós més primerenc fins al disseny 3D final d’un personatge. Això implica idear un imaginari de colors, paisatges, tipografies, textures i un munt d’elements més. La seva feina és clau: l’apartat gràfic és el primer que copsem d’un videojoc. El 21 % dels treballadors del sector a Catalunya es dediquen al disseny visual.
Animadors: Els animadors són els coreògrafs que fan moure els personatges i els objectes del videojoc, des de les expressions facials d’un personatge fins al moviment de les ales d’un ocell. La seva feina és cabdal per dotar de versemblança el món ficcional. En grans produccions, l’animació es porta a l’extrem del detallisme amb la tècnica de la captura de moviment, a través de la qual actors reals traslladen els seus gestos a personatges virtuals. El 7 % dels treballadors del sector a Catalunya es dediquen a l’animació.
Enginyers de so i músics: Aquests professionals dissenyen la part sonora de l’experiència. En un videojoc, cada acció té la seva resposta sonora i musical particular i això implica una tasca detalladíssima per trobar el so que més hi escau. Alguns s’especialitzen en sons, com el brogit d’una ciutat; d’altres componen la banda sonora que acompanya l’experiència. El 2 % dels treballadors del sector a Catalunya es dediquen al disseny de so i la producció musical en videojocs.
Dissenyadors de l’experiència de joc: Cada joc es regeix per un sistema de regles. El dissenyador és el professional que s’encarrega de modular les mecàniques, les dinàmiques i els reptes per definir l’experiència lúdica. També dissenya els nivells del joc, el recorregut que farà el jugador. Es tracta d’un dels perfils professionals que fan més falta a Catalunya. El 12 % dels treballadors del sector a Catalunya es dediquen al disseny d’experiències de joc.
Guionistes: Un videojoc sempre conté una narració; alguns la situen en el centre de la seva experiència i d’altres opten perquè sigui un element secundari. Els guionistes són els encarregats d’escriure aquesta història, que va desplegant-se a mesura que el jugador supera els reptes. Una de les característiques narratives del videojoc és que permet que el transcurs de la història no sigui lineal i pugui modificar-se en funció de les decisions del jugador. El 3 % dels treballadors del sector a Catalunya es dediquen al disseny narratiu.
Programadors: Els programadors són els encarregats de codificar i configurar el programari que fa possible que l’ordinador o la consola generi un entorn virtual jugable. Si el dissenyador és l’arquitecte del joc, el programador n’és el constructor. Característiques com les físiques internes del joc depenen de la seva feina i de motors gràfics com ara Unity i Unreal Engine. Els programadors es distribueixen en diverses especialitzacions, des del funcionament lògic fins a la intel·ligència artificial. El 27 % dels professionals del sector es dediquen a la programació i, d’aquesta manera, és la professió amb més demanda.
Control de qualitat: Com bé hem pogut comprovar, el videojoc està compost per milers d’elements. Que tot funcioni a la primera és improbable. Per posar a prova la solidesa del videojoc abans del llançament, l’especialista en el control de qualitat s’encarrega de jugar-hi a consciència per trobar els errors. El tester pot detectar problemes tècnics (bugs), però també mancances en qüestions com ara la jugabilitat i la narrativa. Un 9 % dels professionals catalans es dediquen al control de qualitat de videojocs.
Cada vegada més universitats i centres de formació incorporen estudis que permeten als futurs professionals especialitzar-se en diferents àrees de creació de videojocs. Així com fa uns anys no existien carreres específiques a Catalunya, avui dia els futurs professionals del sector poden escollir entre diferents graus i cicles formatius. En paral·lel, comença a obrir-se pas en el món acadèmic l’estudi del videojoc des del vessant humanístic, social i comunicatiu.
Pel que fa la paritat de gènere, encara avui existeix una gran desigualtat entre el nombre d’homes i de dones que treballen en la indústria del videojoc. A Catalunya, el nombre de dones que formen part del sector suposa només el 20 %. La xifra contrasta amb el percentatge de dones jugadores, que a Europa és actualment del 47 %.
Detall de l'exposició
Sala dedicada als perfils professionals
Detall "Enginyers de so i músics"
Teixit empresarial
De la mateixa manera que els perfils professionals del videojoc són molt diversos, les empreses que els creen també presenten una gran diversitat. El sector català del desenvolupament està clarament separat entre un important teixit d’estudis independents petits i mitjans, d’una banda, i les divisions de grans companyies multinacionals, de l’altra.
La meitat dels estudis de desenvolupament a Catalunya tenen menys de cinc treballadors. Aquesta dada reflecteix el pes dels petits estudis en el sector del videojoc del país. Aquestes microempreses treballen en videojocs que acostumen a estar dissenyats per a consoles i ordinadors, títols que publiquen mitjançant distribuïdores o a través de l’autopublicació.
Els videojocs indie destaquen sovint per les seves idees creatives i trencadores. Aquesta llibertat creativa xoca frontalment amb una certa visió estereotipada que encara avui arrosseguen els videojocs per a molta gent.
Són obres que donen molta importància a l’originalitat del disseny i de la narrativa. De fet, els jocs indie són els que demostren més bé les enormes capacitats artístiques i d’expressió del mitjà interactiu.
Cada vegada són més les multinacionals del videojoc que decideixen instal·lar-se a casa nostra. Aquestes multinacionals han trobat a Catalunya el talent, les oportunitats i el teixit socioeconòmic necessaris per obrir divisions que, en molts casos, arriben a comptar amb centenars de treballadors. De fet, el 60 % de l’ocupació que el sector té a Catalunya forma part d’estudis amb més de 50 professionals.
A mesura que passen els anys i avança la tecnologia, les superproduccions del videojoc —els anomenats Triple A— requereixen equips cada vegada més grans. Els estudis de desenvolupament internacionals, també els que hi ha aquí, acostumen a treballar de manera col·laborativa amb la resta de divisions arreu del món. Aquesta pràctica està molt arrelada dins del sector i és coneguda com a co-desenvolupament.
Part de l'exposició dedicada al teixit empresarial
Capital del joc de mòbil
Barcelona ha esdevingut un referent internacional en la creació de jocs de mòbil, juntament amb altres ciutats europees, com ara Londres, Berlín, París i Hèlsinki. El desenvolupament de jocs per a mòbils era, fins fa pocs anys, menys arriscat que el de videojocs per a ordinadors i consoles, perquè requeria menys pressupost, per la qual cosa ha crescut moltíssim, sovint en països on la indústria del videojoc no era gaire potent, com ha passat a Catalunya.
Actualment, en canvi, les grans empreses són les que poden comercialitzar-los amb més èxit, ja que per destacar entre l’enorme competència mundial cal una gran campanya de màrqueting i mantenir el videojoc viu amb nous continguts i actualitzacions que captin i fidelitzin els jugadors.
En el darrer any, diverses empreses multinacionals de videojocs, en especial les que es dediquen als videojocs de mòbil, han obert oficines a Barcelona o han comprat empreses locals per incorporar-les als seus grups. És el cas de Smilegate, FunPlus, Bandai Namco i Activision.
Sala dedicada als jocs de mòbil
Comunitats
Ja des del protovideojoc Tennis for Two (1958), l’entreteniment interactiu es pot gaudir en companyia. Gràcies a internet, es pot jugar cooperant o competint amb amics i desconeguts d’arreu del món. Aquest aspecte social dels videojocs afavoreix que els aficionats formin part de comunitats locals i mundials molt actives.
La conversa entorn dels videojocs s’expressa en els mitjans de comunicació, sobretot en els especialitzats, així com en xarxes socials, fòrums, esdeveniments i, cada vegada més, entorn de youtubers i streamers. Veure les partides d’altres i comentar-les s’ha convertit en un nou fenomen de masses que té la seva màxima expressió en les competicions d’esports electrònics.
Molts dels periodistes i els creadors de contingut més famosos en llengua castellana són dels territoris de parla catalana. Tot i la gran influència dels àmbits lingüístics castellà i anglès, també hi ha un espai comunicatiu en català que està creixent amb diverses iniciatives, nous mitjans i col·lectius que aposten per jugar i parlar de videojocs en la seva llengua.
L'ús del català
Un 55 % dels videojocs desenvolupats a Catalunya incorporen el català. És una xifra que queda lluny dels idiomes predominants, que són l’anglès, amb un 98 %, i el castellà, amb un 93 %, però que continua pujant any rere any.
Malgrat això, la llengua catalana té una presència escassa en els videojocs desenvolupats fora dels Països Catalans. Aconseguir que més produccions internacionals incorporin l’idioma és un important repte de futur.
Previsions de creixement
Malgrat l’impacte de la pandèmia de la COVID-19 en l’economia, les previsions de creixement de la indústria del videojoc a Catalunya són positives. Amb vista als anys vinents, s’espera una taxa de creixement anual d’entorn del 10 %.
Les estimacions pel que fa al nombre de treballadors de la indústria del videojoc a Catalunya són optimistes. Amb una taxa de creixement anual del 9,2 %, s’espera que l’any 2023 el sector a Catalunya compti amb prop de 5.000 professionals.
A la part final de la mostra, el visitant podrà jugar als videojocs protagonistes
El videojoc aplicat a altres àmbits
El videojoc es pot utilitzar per a finalitats no lúdiques, com, per exemple, per aprendre o per millorar la salut. Els jocs seriosos (serious games) s’anomenen així per distingir-los dels videojocs com a producte cultural. Això no vol dir que un joc seriós no pugui ser igualment entretingut, però la seva finalitat és una altra i el llenguatge videolúdic és un mitjà per assolir-la. A Catalunya hi ha diverses empreses, universitats i grups de recerca que apliquen el llenguatge del videojoc en àmbits com ara l’educació i la recerca, cosa que amplia les sortides laborals dels desenvolupadors de videojocs.