Maçons! Una mirada actual a una institució centenària
La nova proposta expositiva del Palau Robert presenta un viatge apassionant per la història, característiques i singularitats de la maçoneria, una institució que té les arrels en el segle XI però que es desenvolupa tal com ara la coneixem a partir de principis del XVIII.
Promoguda per la Direcció general de Difusió amb la col·laboració de la publicació Sàpiens i comissariada pel periodista Enric Calpena, l’exposició ha comptat amb l’assessorament i complicitat de persones properes i vinculades a la maçoneria, com ara Josep Brunet, maçó i patró de la Biblioteca Arús, fundada per Rossend Arús, un històric de la francmaçoneria catalana del segle XIX.
El lema de la biblioteca que administra Brunet és tan bell com perillós per als defensors de l’autoritarisme: “Com més il·lustració té un poble, més lluny està de l’absolutisme”.
Els components de la maçoneria es defineixen com a lliurepensadors i, per aquesta raó, històricament han estat malvistos pel poder. La discreció al voltant de les seves pràctiques sovint s’ha convertit en secret per la persecució que han patit.
Del 13 de maig al 28 d’agost, a la Sala 1
A l’edat mitjana, el saber no circulava lliurement. Cada coneixement només es transmetia, de manera discreta, a aquells que formaven part d’un cercle determinat. Un d’aquests coneixements gairebé secrets era el de la construcció de grans edificis.
Els mestres d’obra i els diferents tipus de paletes compartien l’ús d’instruments i de tècniques precises i especials que asseguraven que les naus de les catedrals, les torres dels castells o les voltes dels palaus fossin monumentals i no caiguessin.
A França a aquests constructors se’ls anomenava maçons, i les seves agrupacions es deien lògies o llotges. Aquestes agrupacions —la maçoneria— es van anar estenent per bona part d’Europa. Els maçons compartien rituals, secrets i, per sobre de tot, el sentiment de pertànyer a una mena de gran fraternitat universal.
Al segle xiv, a Anglaterra apareix la denominació freestone mason. Els francmaçons cada cop admetran més professionals no relacionats directament amb la construcció: advocats, propietaris, burgesos... Gent per a la qual els valors de fraternitat i discreció i els rituals de la maçoneria tenen un sentit que va més enllà de compartir les tècniques d’aixecar grans edificis.
A principis del segle xviii, la maçoneria canvia definitivament i es torna més reflexiva i especulativa. Poc temps després de la creació de la primera lògia moderna, la Gran Lògia d’Anglaterra, dos dels seus membres n’escriuen els estatuts, que seran emprats des d’aleshores pels maçons de tot el món.
La discussió lliure, la reflexió i el desig de transformar la societat faran que, arreu del món, la maçoneria esdevingui atractiva per a molts i molt perillosa per a uns altres. Durant 300 anys, els maçons han estat al capdavant d’alguns dels esdeveniments més transcendents, revolucions, transformacions socials… Però també han estat perseguits i acusats de conspiradors, d’arribistes i d’estar al darrere de revolucions, atemptats i guerres.
Inspiradors de les revolucions americana i francesa, els maçons, sense pretendre-ho, han estat protagonistes a l’ombra dels grans esdeveniments dels darrers tres segles. Després de la Guerra Civil, els maçons van ser intensament perseguits a Espanya. No van desaparèixer del tot, però no s’han refet fins a les darreres dècades, especialment a Catalunya. Al nostre país, alguns dels més destacats maçons foren alhora persones il·lustres i ben diferents:
Joan Prim (1814-1870). El militar i polític més decisiu del segle xix a Espanya. Va participar en totes les guerres i conspiracions d’aquells moments. Va arribar al grau 18 de la maçoneria a la lògia Tolerància i Fraternitat de Madrid. Va ser enterrat després d’una cerimònia de comiat maçònica.
Clotilde Cerdà (1861-1926). Fruit d’una relació extramatrimonial de la dona d’Ildefons Cerdà, Clotilde va ser rebutjada pel seu pare legal. De gran va ser l’arpista més famosa del món. A més, va destacar en la defensa dels drets de les dones, en la lluita contra l’esclavitud i en les reivindicacions socials. Va ser maçona d’adopció de la lògia Lleialtat de Barcelona a partir del 1881.
Lluís Companys (1882-1940). El president de la Generalitat durant la guerra, torturat i afusellat pel franquisme. Companys, deixeble del Francesc Layret, va treballar molts anys com a advocat laboralista fins a l’arribada de la II República. Es va iniciar a la lògia Lleialtat el 1922.
El mateix passa, amb més raó encara, a nivell internacional, on persones destacades de diversos àmbits són també maçons convençuts. A França, als Estats Units, a Alemanya, a la Gran Bretanya, protagonistes de la Història formen part de l’Orde:
Charles de Montesquieu (1689-1755). Autor de les Cartes perses i de L’esperit de les lleis, dos llibres bàsics per al futur estat de dret. Es va iniciar el maig de 1729 a la lògia The Horn, a Westminster, Anglaterra. Els seus llibres, segons ell mateix, es van basar en els principis maçònics.
Benjamin Franklin (1706-1790). Inventor del parallamps, impulsor de la independència dels Estats Units, redactor de la Constitució, ambaixador a França… Un home polifacètic. Iniciat des dels 24 anys, va ser un maçó molt actiu durant tot el segle xviii.
Johann Wolfgang von Goethe (1749-1832). Un dels grans intel·lectuals de la història. Novel·lista, poeta, dramaturg, polític, científic… Es va iniciar a la lògia Amàlia de les Tres Roses de Weimar el 1780.
Oscar Wilde (1854-1900). Un dels grans escriptors en llengua anglesa de finals del segle xix. Va ser una celebritat mundial. El seu empresonament pel fet de ser homosexual va esdevenir un escàndol universal. Wilde es va iniciar a la lògia de la Universitat d’Apol·lo el 1875.
Winston Churchill (1874-1965). El polític més brillant del segle xx a la Gran Bretanya. Es va iniciar a la lògia Studholme el 1901. El lideratge de Churchill és especialment destacat en la direcció d’un govern d’unitat contra el nazisme durant la Segona Guerra Mundial.
I se’n poden citar molts més, personatges tan diversos com Harpo Marx (1888-1964), Josephine Baker (1906-1975) o Felip d’Edimburg (1921-2021), per esmentar personalitats diverses, amb nacionalitats diferents i ideologies sovint contràries els uns dels altres.
En qualsevol cas, com ens recorda Brunet, “la Maçoneria neix amb la il·lustració. Llibertat, fraternitat, igualtat... El sentit que avui donem a moltes d’aquestes paraules prové de la maçoneria. Seria difícil entendre el món actual sense els ideals de llibertat i lliure pensament intrínsecs a la Maçoneria”.
Altres aspectes en què s’endinsa l’exposició no són menys importants: el llast dels prejudicis i la importància cabdal de la simbologia han jugat un paper important en l’esdevenir de l’Orde.
La maçoneria no s’entendria sense tots aquells que l’han perseguida al llarg de la història. Aquesta persecució constant ha fet que en determinades èpoques la institució hagués de ser secreta, a més de discreta. Els maçons, literalment, s’hi jugaven la pell.
El lliure pensament i la llibertat d’expressió són consubstancials a la maçoneria, i això no ha agradat els poders. L’Església ha estat un dels enemics més poderosos de la maçoneria, contrària també al fet que el Gran Arquitecte de l’Univers maçònic no es correspongui exactament amb el Déu cristià.
Però els maçons també han estat acusats de corporativistes, d’aprofitar-se del poder o d’ostentar-lo a l’ombra —sovint en conjunció amb el judaisme—, d’homes —bàsicament homes— que volen dominar el món. De vegades, aquestes calúmnies han estat especialment absurdes: pervertits sexuals, caníbals, conspiradors amb els extraterrestres… Tot ha valgut per carregar contra els maçons.
Pel que fa la simbologia, iniciar-se a la maçoneria és entrar a un món complex de símbols i rituals. Per això no és un camí ràpid: s’han d’anar superant graus i, de fet, no es pot arribar mai al final. Els tres primers graus són els determinants: aprenents, companys (o fadrins) i mestres. Després, segons el ritual, hi ha diversos graus que mostren l’aprofundiment en la reflexió i en el coneixement dels símbols dels maçons. La majoria dels rituals arriben al grau 33, un número que per ell mateix també està carregat de simbologia.
Molts objectes i grafismes estan basats en les tradicions medievals, però s’han adaptat a les necessitats dels maçons de reflexionar, de conèixer-se a un mateix, de conèixer el món i de compartir-ho amb els germans. La meditació i la discussió sobre els símbols han de conduir el francmaçó a percebre’s a ell mateix i a la realitat que l’envolta d’una manera més subtil, alhora que més profunda.
Però en definitiva, es pot dir que la maçoneria, malgrat les arrels medievals i la simbologia arcaica, malgrat les persecucions i els prejudicis, continua present a bona part de la Terra i agermana homes i dones de filosofies i creences sovint ben dispars. No és un mèrit menor!
Maçons! vol ser un relat respectuós i amb una mirada actual, i comptar amb l’interès de la ciutadania. Es podrà visitar fins al 28 d’agost.
Entrada a l'exposició
Detall de la cronologia
Àmbit dedicat als mites, prejudicis i calumnies sobre la maçoneria
Imatge general de l'àmbit "Simbologia"
Detall de l'àmbit "Simbologia"
Part final de la mostra, on es pot trobar l'escenografia d'un Temple Maçònic