Revolució VilaWeb. Tecnologia, periodisme, societat i país
Palau Robert presenta l’exposició Revolució VilaWeb. Tecnologia, periodisme, societat i país. Promoguda per la Direcció general de Difusió i comissariada pels periodistes i fundadors de la capçalera, Assumpció Maresma i Vicent Partal, la proposta expositiva ocuparà l’Aparador i la Sala 2 del Palau fins a finals de setembre.
La Mostra proposa un viatge pel primer quart de segle, ja superat, d’aquest nadiu digital; pels seus plantejaments, referents i creences; pels seus principis ètics i rectors i per la seva evolució en paral·lel a la revolució tecnològica i a totes les eines que l’entorn digital han significat per al periodisme i per al conjunt de la societat.
Fins al 25 de setembre, a l'Entrada i la Sala 2
Un quart de segle encapçalant la transformació del periodisme als Països Catalans
“VilaWeb va ser, l’any 1995, el primer diari electrònic dels Països Catalans i un dels primers d’Europa. D’aleshores ençà, la revolució tecnològica d’internet ha canviat el periodisme i la societat i el diari ha estat a la primera línia d’aquesta transformació: l’extensió pel país, els telèfons mòbils i la immediatesa, les xarxes socials, el vídeo a la web, la creació d’una nova relació amb els lectors...i tothora fent del periodisme un motor de transformació i consolidant el català en el món global”.
Els referents de Vilaweb:
Ramon Barnils
“Per la concepció sobre la manera de ser i d'actuar del periodista, per la visió dels Països Catalans i per la idea que cal obrir-se al món”.
Katharine Graham
“L’editora del Washington Post durant el Watergate representa la necessitat d’una empresa sòlida que sàpiga vetllar pel periodisme i enfrontar-se al poder, si cal”.
Anna Politkóvska
“El periodisme pot implicar riscs seriosos. L’assassinat d’Anna Politkóvskaia, dies després d’haver-nos-hi reunit a Barcelona, ens va colpir”.
Albert Camus
“Una referència de la llibertat d’expressió. El manifest contra la censura, publicat el 1939 a Le Soir Républicain, situa la responsabilitat individual en primer pla”.
Oriana Fallaci
“Incorporem la impertinència de la premsa italiana, amb periodistes com Oriana Fallaci, fins i tot els darrers anys, quan va abjurar el progressisme”.
USA Today
“Del diari de Gannet, en vam aprendre que una nació és allà on arriben els seus mitjans i que les coses importants no han de passar per força a la capital”.
Libération
“Especialment en l’època de la direcció de Serge July, va ser un estímul imaginatiu per a la premsa europea, perquè va rompre motlles amb una gran qualitat i elegància”.
El Temps
“Vicent Partal i Assumpció Maresma es van conèixer al Temps. Maresma va llançar el Temps Online, una BBS prèvia a internet, pionera del periodisme en línia al país”.
WikiLeaks
“Julian Assange o Edward Snowden han sotmès a la crítica pública el món dels més poderosos, ple d’opacitat i secretisme. Per un preu molt alt”.
“Una obsessió de VilaWeb ha estat de recuperar els trets definitoris del gran periodisme català d’abans del franquisme i adaptar-los a la situació d'avui. Ens sentim continuadors d’aquell model de diari que era conscient de la transcendència que tenia i que volia impulsar i elevar el país i la llengua.
Al capdavant de la pàgina de Lletres del diari la Publicitat, J. V. Foix va impulsar un periodisme d’acció, cosmopolita, atent als grans debats europeus, influent i ben escrit, i va comptar amb la col·laboració dels joves”.
“D’ací a cent anys, d’ací a dos-cents, serem jutjats pels nostres diaris! Cada número nou del diari hauria d’ésser considerat com un llegat que fem a l’eternitat!”
Qui som?
Per a definir el clàssic “Qui som”, un collage de l’artista Gina Giménez reinterpreta els mons de Vilaweb. Una composició geomètrica on empresa i màrqueting, anunciants i redacció, lectors i subscriptors, blocaires i col·laboradors van trobant el seu lloc.
En què creu, Vilaweb?
“VilaWeb existeix per a donar veu a la gent dels Països Catalans. Té la voluntat de servir d’instrument de control del poder, partint de la defensa dels valors progressistes. Lluita pel bé comú, per la llengua catalana, per la llibertat i per la cultura. Els nostres principis són l’honestedat periodística, la integritat, la independència editorial, el pluralisme en les opinions, el coratge per a plantar cara a l’autoritarisme i a qualsevol intent de censura o opressió, la responsabilitat social i el respecte als lectors. Considerem que els lectors tenen el dret de rebre, amb la màxima qualitat i elegància, la millor versió que es pugui obtenir de tot allò que passa al país i al món. Tot això ho fem amb passió, sense sectarisme, defugint sempre el sensacionalisme i la banalitat”.
El periodisme no ha de servir per a apagar focs
Vicent Partal i la tasca editorial: “Una de les dificultats més grosses amb què m’encare cada dia quan comence a escriure l’article editorial de VilaWeb és de quina manera puc explicar al lector —en un món tan marcat per la velocitat i la immediatesa com és aquest nostre— situacions complicades que demanen temps, sovint un temps llarg, per a consolidar-se i per a tenir efectes sobre la vida quotidiana.
Vivim en un món molt complex, massa per a la capacitat que tenim de pair en el dia a dia Dissortadament, molta gent hi reacciona demanant respostes simples. Però abaixar el nivell, reduir la complexitat, simplificar les coses, no és feina dels diaris. O no ho hauria de ser.
A parer meu, els periodistes hem d’estirar els lectors del remolí perquè puguen apreciar la complexitat del món en una visió a vol d’ocell. Completa. Complexa. Alta. Alliberadora. I, consegüentment —ep!, si m’ho permeteu, ceci n’est pas un tuyau d’incendie—, el periodisme no s’hauria de dedicar mai a apagar la quantitat de focs que cada dia cremen, especialment i sobretot des dels poders. Si de cas a encendre'ls…”
La revolta digital: l’11 de març de 2004
“L’11 de març de 2004 deu bombes van esclatar en tres trens a Madrid, van matar 191 persones i en van ferir 1.700 més. Faltaven pocs dies per a les eleccions espanyoles. José María Aznar, fent telefonades en persona, va aconseguir que els grans diaris publiquessin edicions especials per a culpar-ne ETA. VilaWeb es va posar a treballar de seguida: va seguir la pista d'al-Qaida i al cap de poques hores ja va publicar un primer article en què manifestava dubtes sobre la versió oficial dels fets.
Aquells dies es van arribar a preparar dues edicions en pdf que la gent imprimia a casa i repartia a les manifestacions. L’11 de març de 2004 VilaWeb va disparar la xifra de públic: 140.000 lectors diferents s’hi van connectar en un sol dia.
L’11-M marca la línia divisòria entre l’era daurada de la premsa tradicional i la irrupció d’internet com a fenomen revolucionari amb conseqüències sobre els mitjans i la societat.
La campanya d'SMS demanant aclariments va acorralar finalment el govern espanyol”.
Jerarquia dels mitjans
“El pas de la internet dels ordinadors a la internet dels mòbils ha canviat totes les dinàmiques anteriors i ha universalitzat la xarxa, que ara és a l’abast de tothom.
Amb els anys, VilaWeb i la premsa digital de tot el món han anat consolidant-se fins a capgirar la importància i la jerarquia dels mitjans. VilaWeb ha aportat el rigor i el mètode del periodisme a un món en què les xarxes socials han obert grans escletxes de llibertat, però també han originat confusió. I per això ha esdevingut un referent de credibilitat.
SenseSenyal
En defensa de la llibertat d'expressió, VilaWeb va encapçalar la protesta contra el tancament de TV3 al País Valencià, tot tancant durant vint-i-quatre hores la seva web.
Muriel Casals
La mort de Muriel Casals, que molts mitjans van publicar abans d'hora, va demostrar que precipitar-se per ser els primers és un error.
Desintoxicació
Aclarir les informacions falses és important, però encara ho és més quan els lectors voldrien que fossin certes i no ho són: Junker no estava finançant Ciutadans amb diners de la Unió Europea”.
A l'entrada al centre, es pot trobar una part de l'exposició
Imatge general dels referents de VilaWeb
"La revolució digital"
Detall de la mostra "L'editorial"
Imatge general de la mostra, on es pot veure un dels primers ordinadors portàtils