El Pacte Nacional per la Llengua ha recollit fins al moment 303 aportacions

El procés participatiu del Pacte Nacional per la Llengua ha recollit fins al moment 303 aportacions ciutadanes que poden suposar prop de 3.000 propostes concretes. El secretari de Política Lingüística, F. Xavier Vila ha comparegut aquesta tarda al Parlament per informar-ne i ha afirmat que “el català es troba en una situació complexa i delicada, però la situació pot corregir-se i hi ha molta gent disposada a aconseguir-ho”.

Vila ha centrat la intervenció en el seguit d’accions que des de febrer s’han portat a terme per recollir la visió de la ciutadania. Fins ara hi ha hagut 17 sessions informatives amb presència del secretari que han aplegat 1.164 participants. També s’han realitzat 12 sessions deliberatives de caràcter sectorial amb 278 participants, dues jornades amb 521 participants i 21 sessions de proximitat autoorganitzades per col·lectius diversos arreu del territori. El resultat, fins al moment, són les 303 aportacions que inclouen aproximadament 3.000 propostes i que es completaran amb les que arribin fins al dia 30 de setembre. A partir d’aquesta data, es processaran i s’analitzaran. El procés de participació i la recollida de propostes a més de les sessions deliberatives s’ha portat a terme amb la col·laboració del Departament d’Acció Exterior i Govern Obert.

Les aportacions rebudes fins ara aborden preocupacions clau per al futur del català com l’accés dels nouvinguts a l’aprenentatge de la llengua, el català a l’educació, l’escassedat de contingut audiovisual en català o el català a la sanitat. El eixos tractats en el conjunt de propostes són les administracions públiques, l’educació i la recerca, l’àmbit socioeconòmic i laboral, la cohesió i l’acolliment, la cultura, l’audiovisual i els mitjans de comunicació, el lleure, l’esport i el món associatiu, els àmbits estatal, europeu i internacional, la salut i l’atenció sanitària, el món digital i les tecnologies, la qualitat de la llengua i les relacions entre els territoris on es parla català.

Quant a l’àmbit territorial, una primera mirada a les 303 propostes rebudes revela que 255 fan referència al conjunt de Catalunya, 27 a àmbits més reduïts (locals o comarcals), 16 a la ciutat de Barcelona i la resta es reparteixen entre el conjunt dels territoris on es parla català, l’estat o l’àmbit internacional

Pel que fa a com han estat elaborades les propostes rebudes fins ara, 109 són d’elaboració col·lectiva (sessions de deliberació, jornades, etc.), 94 són individuals, 86 són recollides o elaborades per entitats (36 de les quals, entitats especialitzades en temes lingüístics) i 14 han estat compilades per organismes públics.

Pressupostàriament, el procés participatiu ha suposat una inversió pública de 219.445,55 euros, dels quals 176.960,40 han estat per donar-lo a conèixer, fomentar la participació i editar materials, 28.191 han servit per a la logística de les diverses sessions i 14.294 per a la dinamització de les deliberacions. Les dues primeres partides corresponen al Departament de Cultura i la darrera al Departament d’Acció Exterior i Govern Obert.

El dia 30 de setembre es preveu que finalitzi la recollida de propostes del procés participatiu. Entre el 3 i el 24 d’octubre es procedirà a sistematitzar i tractar les propostes que seran presentades en una Taula que es reunirà entre el 24 i el 31 d’octubre i que està formada pel Consell Social de la Llengua, diverses entitats i els partits polítics que donen suport al pacte. Al novembre, el Consell Social de la Llengua Catalana i les entitats valoraran els resultats obtinguts i faran les seves recomanacions, que desembocaran en l’esborrany que enllestirà el Departament de Cultura i a partir del qual els partits polítics consensuaran el pacte definitiu entre desembre de 2022 i març de 2023.

Els objectius del Pacte Nacional per la Llengua són incrementar els nivells de coneixement col·lectiu de la llengua; facilitar al màxim el seu ús en tots els sectors, tot parant especial atenció als àmbits més rellevants en què té menys presència, així com potenciar l’adopció del català entre les persones que no el tenen com a llengua de partida. En el moment de presentar-lo, el president Aragonès va assenyalar que el pacte “és una de les prioritats del Govern, és una aposta estratègica que volem que permeti fer avançar la llengua catalana com a eina de cohesió i progrés social del país”. Per la seva banda, la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, va manifestar que “el Pacte Nacional per la Llengua és un projecte de país, i defineix la voluntat d’aquest Govern de tractar els temes relacionats amb el català d’una manera frontal, transversal, dialogant i oberta”.