El Palau Robert reviu en una exposició la història de Bocaccio
El Palau Robert reviu la història de la sala de festes i club social Bocaccio, focus d’antifranquisme i de la Gauche Divine durant la dècada dels 60 a Barcelona en una època de canvis, mutacions i obertura.
“Bocaccio, temple de la gauche divine”, comissariada pel periodista Toni Vall, explica l’impacte i la transcendència de Bocaccio en la vida política, cultural i social a Barcelona i Catalunya. El grup d’intel·lectuals d’esquerra (arquitectes, escriptors, fotògrafs, models...) que es trobava a la sala va assumir un paper rellevant dins la vida cultural i social de la ciutat i del país amb la generació de quantitat de noves propostes creatives. L’exposició es pot visitar a la Sala 4 del Palau Robert.
Fins al 21 d'agost, a la Sala Cotxeres
Bocaccio, la mítica sala del carrer Muntaner, 505, creada el febrer de 1967 per Oriol Regàs i que va tancar el juliol del 1985, va ser l'indret preferent de trobada de l'anomenada Gauche Divine. No era només una discoteca on passar-s'ho bé, no era cap temple de la frivolitat, el pijerío i la burgesia, sinó que era punt de reunió d'una generació de professionals liberals que excel·lien en els seus respectius camps: fotografia, música, arquitectura, disseny, moda, cinema, edició, literatura etc. S'hi trobaven, conversaven, connectaven, es fecundaven entre ells. S'ho passaven bé però també fomentaven una creativitat que estava canviant la forma de ser i de crear del país..
L’exposició proposa un recorregut per fotos, objectes i tota mena de documents que testimonien l'empremta estètica i conceptual d'un lloc que va ser pioner en la creació d'una imatge de marca a través del marxandatge que va consolidar Bocaccio com molt més que una discoteca. Bocaccio va obrir la botiga BRM del carrer Enric Granados per vendre-hi els seus productes, alhora que organitzava viatges, obria sucursals, creava segells de llibres, cinema, disseny i música...
El relat expositiu es presenta en els àmbits A Muntaner 505, El temple de la gauche divine, La marca s’expandeix, Bocaccio i el territori, i Marxandatge, esdeveniments i espectacles.
A Muntaner, 505
Bocaccio va obrir gràcies a l’afany emprenedor d’Oriol Regàs, amb el suport de Xavier Miserachs, Teresa Gimpera i una cinquantena d’accionistes per esdevenir un punt de referència de la vida nocturna barcelonina. Es va plantejar com una nova proposta en l’oci nocturn de Barcelona, amb bona música, bona beguda i un caliu intel·lectual molt potent. Un dels elements definitoris va ser l’interiorisme projectat per Xavier Regàs. La famosa B del logotip és molt reconeixible i va ser dissenyada a quatre mans per Xavier Regàs i Toni Miserachs. Estètica modernista, formes bigarrades, potent color granat arreu i dos ambients diferents. A dalt es van institucionalitzar les tertúlies, a baix el ball.
El temple de la Gauche Divine
Bocaccio va esdevenir centre de trobada de professionals liberals, una explosió de creativitats, amb noms com Oriol Bohigas, Rosa Regàs, Oscar Tusquets, Ana Maria Moix, Ricardo Bofill, Serena Vergano, Román Gubern, Colita, Oriol Maspons, Carlos Duran, Jorge Herralde, Beatriz de Moura, Federico Correa, Joan Manuel Serrat, Guillermina Motta, Salvador Clotas, Carlos Barral, Joan de Sagarra, Jacinto Esteva, Juan Marsé, Eugenio Trias, Enrique Vila-Matas, Elisenda Nadal, Elsa Peretti, Romy...
La marca s’expandeix
La marca Bocaccio es va expandir cap a terrenys com el cinema, la literatura, la música i el disseny. Bocaccio Records va editar discos de Maria del Mar Bonet, Smash, Iceberg, Alan Stivell. Oriol Regàs va muntar la promotora musical Gay&Company amb Gay Mercader. Bocaccio també va editar llibres com El Decamerón i La oda del viejo marinero en col·laboració amb La Gaya Ciencia. Morbo, de González Suárez, va ser la producció més reeixida de Bocaccio Films. I també va sorgir Bocaccio Design, fruit de la unió de sinergies amb l’Studio Per de disseny.
Bocaccio i el territori
Bocaccio va prolongar preferentment la seva personalitat per la Costa Brava, enclavament fonamental de la Gauche Divine, amb locals com el Maddox de Platja d’Aro, el Revolution de Lloret de Mar, i el Marinada i l’Arboleda de Palamós. L’expansió empresarial va culminar el 1972 amb l’obertura de Bocaccio Madrid.
Marxandatge, esdeveniments i espectacles
A BRM, la botiga del carrer Enric Granados, s’hi venia tot el que la marca generava: copes, espelmes, clauers, anells, polseres, corbates, samarretes. Mocadors, bufandes...La invenció del marxandatge quan ningú feia marxandatge. En paral·lel, la sala esdevenia un indret de referència de la vida cultural de la ciutat i s’hi organitzaven tota mena d’actes, presentacions comercials, desfilades de moda i espectacles. Tothom volia ser a Bocaccio.
Llibre Bocaccio. On passava tot
Coincidint amb la inauguració de l’exposició, Columna en català i Destino en castellà presenten el llibre Bocaccio. On passava tot, de Toni Vall. El llibre no és la història de Bocaccio detallada "canònicament" com sí que fa l'exposició, sinó que s'explica a través del testimoni i els records de les persones que el van viure bé. Cada capítol és un personatge: Oriol Bohigas, José Ilario, Monica Randall, Teresa Gimpera, Román Gubern, Joan de Sagarra, Toni Miserachs, Serena Vergano, Rosa Regàs, Joan Manuel Serrat, Oscar Tusquets, Guillermina Motta, Juan Marsé, Colita, Georgina Regàs, Anna Maio, Elisenda Nadal, Jesús Ulled, Jorge Herralde, Beatriz de Moura, Salvador Clotas i Gonzalo Herralde.
El llibre també té com a objectiu relatar l'empremta estètica de Bocaccio a través dels objectes que testimonien la seva història. Així, un plec central de fotos dona fe del marxandatge i la personalitat estètica i cultural de Bocaccio.
Bocaccio, focus d'antifranquisme i de la Gauche Divine
Portada del llibre "Bocaccio. On passava tot" de Toni Vall