No cal fer reserva prèvia
A partir del dilluns 23 de novembre, les exposicions de Palau Robert no requereixen reserva prèvia, si tenies una reserva feta, tindràs preferència a l'hora de visitar les mostres.
America Sánchez, creador inclassificable
El llegat del dissenyador gràfic, en una exposició al Palau Robert
El Palau Robert explica en una exposició la llarga i fecunda trajectòria del dissenyador gràfic America Sanchez, amb un estil eclèctic i inclassificable, i vinculat des de fa més de 50 anys a Barcelona. Un recorregut a partir del fons de l'Archivo Lafuente de Santander, complementat amb obres de col·leccions catalanes i reproduccions facsímils d'alguns treballs.
"America Sanchez. Clàssic, modern, jazz i tropical" es pot visitar del 23 d'octubre al 23 de febrer, a la Sala 3, organitzada pel Direcció General de Difusió de la Generalitat de Catalunya i l'Archivo Lafuente de Santander. El comissari del projecte és Juan Riancho, mentre que el disseny és d'Albert Planas, col·laborador durant molts anys d'America Sanchez.
Del 23 d'octubre de 2019 al 23 de febrer de 2020, a la Sala 3
El títol de l'exposició és el mateix d'una conferència que l'artista va pronunciar en 2010 en la qual parlava del seu treball. America Sanchez va afirmar, en aquesta intervenció, que el seu estil estava compost per una barreja de quatre conceptes aplicats: clàssic, perquè és necessari recórrer a la història i mirar els mestres; modern, perquè l'estudi de la trajectòria de les escoles suïsses i alemanyes és fonamental per expressar-se a través del disseny gràfic; jazz, perquè es necessita l'ús de la improvisació, la llibertat i el personal, per donar la volta a un treball rígid i així poder expressar-se; i, tropical, perquè en els seus treballs també intervé el casual, la bogeria i el disbarat.
La proposta expositiva dedicada al dissenyador al Palau Robert dona a conèixer per primera vegada els fons –juntament amb altres materials gràfics, provinents d'altres institucions i col·leccions catalanes–, a la ciutat on es van crear, a la ciutat que va fer possible el desenvolupament del seu potencial, i a la qual està molt unit. Juan Carlos Pérez Sánchez, que anys després passaria a ser America Sanchez –en homenatge a la seva mare–, és una figura clau per entendre el disseny al nostre país, però sobretot és una figura que ha contribuït de manera determinant a construir la imatge de Barcelona, pel que fa a la comunicació gràfica en la ciutat i de la ciutat.
L'exposició s'estructura en els àmbits següents: De Buenos Aires a Barcelona, Viatge a la utopia, El boom del disseny, Disseny de marca, Estratègies gràfiques, Artista i Col·leccionar coses. Els set àmbits presenten una obra absolutament polièdrica i en ocasions molt difícil de classificar. Es tracta de generar un recorregut per set estades que transmeten el mateix nombre d'assumptes de l'artista i que, d'alguna manera, introdueixen l'espectador en un món creatiu ric i complex, però amb el qual han conviscut. És com una immersió en el millor de la ciutat, en el qual ha significat Barcelona per a diverses generacions. Es presenten imatges relacionades amb Ajoblanco, amb Vinçon, amb KGB, amb el Viatge a Ítaca, de Lluís Llach, amb Maria del Mar Bonet... Però també amb Pirelli, amb Vieta, amb Yanco, amb les Olimpíades del 92. També cal destacar la seva tasca en la senyalística, a partir d'un estil cal·ligràfic inconfusible, en dissenys com el que va fer per a l'Hotel Casa Camper (2005). Tampoc no podem oblidar la reivindicació que ha fet de la gràfica popular anònima en projectes que ha comissariat com "Tresors gràfics" (1998) o "Tutti Frutti" (2007).
El recorregut per la mostra descobreix la gran quantitat de treballs del dissenyador. Molts visitants coneixeran els dissenys, però no sempre sabran el nom del creador America Sanchez. Un dissenyador que ha forjat veritables icones, a la dècada dels 60, d'una ciutat oberta, una ciutat d'acollida. Ell va ser un dels dissenyadors argentins que, a partir dels anys 60, van abandonar el seu país natal per instal·lar-se a Espanya, en un moment en què la renovació, l'impuls del disseny gràfic espanyol dels 70 i els 80 va ser una lògica conseqüència de la democratització: la transició política va suposar també una transició creativa orientada a modernitzar les pautes de la creació gràfica. Com a resultat, aquells creadors es van convertir en figures clau, referents del disseny català i de la resta d'Espanya.
El dissenyador ja va presentar, a l'espai La vitrina del fotògraf, del Palau Robert, l'exposició America Sanchez Sèrie Polaroids SX-70, el 2003, dedicada als seus amics argentins Mario Gemin i Hugo Gez, que el 1988 el van introduir en aquesta disciplina fotogràfica. Anteriorment, el 1985, va ser el responsable de la imatge de l'exposició Barcelona, París, Nova York, que explicava la trajectòria cosmopolita dels artistes conceptuals catalans.
Un món creatiu ric, una producció eclèctica
America Sanchez és un creador inclassificable, i potser això és el que més el pot definir com a dissenyador gràfic, precisament. L'absència d'un estil gràfic únic, ja que sempre està a la recerca de la varietat i tractant de no repetir-se, l'ha portat a una producció gràfica eclèctica. El dissenyador encarna com pocs la figura del rodaire, aquell que vaga obert a tot el que se li presenta, i ell ho fa amb un bisturí a la mà, una mirada precisa, instint innovador, saviesa crítica enfront de les convencions i seguretat en el que fa, gràcies a la seva formació i a la seva trajectòria.
El disseny, –per la seva qualitat de disciplina artística–, va deixar fa molt de temps d'estar regit per disciplines que atenen la naturalesa material dels treballs. I, sens dubte, America Sanchez és un clar exemple d'això, ja que combina absolutament totes les pràctiques artístiques i tots els recursos gràfics. Dibuixa, retalla i enganxa, retoca, fotografia, altera... Desdibuixa els límits de l'original, de la prova i la reproducció, el porta tot al seu terreny i genera com a resultat una imatge artística d'una potència que ha perdurat al llarg de dècades. El seu talent i creativitat han impregnat tota la ciutat de Barcelona, i part dels seus artefactes més significatius estan relacionats amb ella. Tant és que pensem en els taxis, els Jocs Olímpics o les festes de la Mercè. Barcelona està banyada per l'eclecticisme dels seus treballs. La història del disseny a la ciutat no seria la mateixa sense la seva aportació a alguna de les institucions més emblemàtiques de la capital catalana.
Amb motiu de la mostra, l'Arxivo Lafuente ha editat el catàleg America Sanchez. Clàssic, modern, jazz i tropical. Edicions La Badia, 2019. 372 pàgines. Amb textos de Juan González de Riancho i M. Àngels Fortea Castell.
Archivo Lafuente
L’Archivo Lafuente, creat a Santander l'any 2002 per l'empresari José María Lafuente (Lugo, 1957), reuneix una vasta col·lecció documental especialitzada en la història de l'art modern i contemporani a Europa, Estats Units i Amèrica Llatina, dedicant també una atenció especial al context espanyol, en general, i al de Cantàbria en particular.
Des del seu naixement l'objectiu final d’aquest arxiu és reunir i difondre un mapa documental que permeti investigar i elaborar noves interpretacions historiogràfiques en l'àmbit de l'art modern i contemporani, des de les avantguardes històriques fins a la postmodernitat. Actualment, l’Archivo Lafuente consta d'uns 120.000 documents (llibres, revistes, fotografies, impresos, manuscrits, cartes, collages, esbossos, cartells, dibuixos, còmics, llibres d'artista ...), conjunt al qual cal sumar més de 3.000 obres d'art (pintura, escultura i obra gràfica).
L'Archivo Lafuente és un dels arxius privats més complets que existeixen a Europa i un cas extraordinari dins el context espanyol. I, en particular, els seus fons llatinoamericans són d'una importància cabdal. La seva col·lecció és igualment molt rica pel que fa a alguns artistes, moviments i moments creatius (dadà, surrealisme, avantguarda russa, contracultura espanyola de la Transició, Ulisses Carrión, revolució tipogràfica...), i ofereix un fons documental amb una identitat molt marcada que reflecteix una altra forma d'entendre l'art i la història en què la importància dels arxius és essencial no només per contextualitzar les obres d'art, sinó perquè una part substancial de l'art del segle XX es va plasmar en els llibres, fullets i material imprès de tot tipus.
L'Archivo Lafuente és una de les poques institucions privades que té signat un acord de col·laboració amb el Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofia, i per la seva tasca ha rebut el Premi Fundació Art i Mecenatge, de la Fundació La Caixa (2016) el Premi de la Cultura Montblanc (2018) i el Premi d'Honor Plaça Porticada (2019).
L'Archivo Lafuente, sota el comissariat de Joan González de Riancho, ha prestat per a aquesta exposició al Palau Robert unes 600 peces, entre originals i publicacions, una mostra representativa del fons d'America Sanchez que custodia l'arxiu. Dels més de 260 originals d'America Sanchez, datats des de 1967, a més dels produïts en el marc de la seva trajectòria com a dissenyador gràfic –per empreses i institucions com Eina, Vinçon, l'Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya, la Candidatura dels Jocs Olímpics de 1992, Vieta, Ajoblanco, Moritz, etc., es presenten una trentena de fotomuntatges de la seva sèrie «Iconografia moderna», trenta-tres composicions de la seva sèrie «Polaroid SX-70», gairebé una vintena de dibuixos Trochi Mochi i unes vuitanta diapositives publicades al llibre Barcelona gràfica, juntament amb algun exemple d'obra gràfica inicial. Pel que fa a les publicacions, dissenyades totes per America Sanchez, sumen més de 320, des de cartells –la gran majoria–, fins a llibres, revistes, catàlegs, fullets, targetes, invitacions, calendaris, discos, impresos, i destaca un important conjunt de papers d'escriptori, recopilat per l'autor, dels centenars d'empreses per a les quals va dissenyar. A aquestes xifres se suma al voltant de mig centenar de cartells de la Biblioteca de Catalunya –donació pel d’America Sanchez fa 15 anys– i algunes peces d'altres col·leccions catalanes, juntament amb reproduccions de mig centenar dels seus treballs.
Cartell "La gràfica popular és un dret cultural"
Borsa de Vinçon
Revista Ajoblanco