“Azorín i Catalunya. De Joan Maragall a Lluís Companys”: l’admiració de l’escriptor vers Catalunya, la seva cultura, llengua i capacitat de lideratge polític
Una exposició al Palau Robert dona a conèixer l’admiració d’Azorín per Catalunya i la seva voluntat de crear ponts de diàleg entre Barcelona i Madrid, reivindicant una Espanya plural i diversa.
El relat expositiu, una proposta del comissari José Payà, reflecteix les nombroses referències d’Azorín, pseudònim de José Augusto Trinidad Martínez Ruiz, a Catalunya com a escriptor i periodista. També s’hi explica la seva relació amb figures tan rellevants com el polític Francesc Pi i Margall, que va fundar el Partit Federal; el poeta i escriptor Joan Maragall, i el president Companys.
Del 12.04.2019 al 26.05.2019, a la Sala 4.
Azorín va néixer a Monòvar (Alacant) el 1873, una localitat que va acollir molts lleidatans i amb una relació molt directa amb Catalunya. El català que es parla en aquesta zona té unes particularitats que l’associen molt al català del Principat. En aquesta localitat es pot visitar la Casa Museu Azorín, ubicada a la residència de la família Martínez Ruiz. L’escriptor va formar part de la Generació del 98, convivint i mantenint una relació d’amistat amb Joan Maragall, Pérez Galdós, Ortega, Juan Ramón Jiménez, Eugeni d´Ors, Salvador Dalí, Margarita Xirgu, Guillermo Díaz Plaja i altres intel·lectuals espanyols.
Una frase seva que es pot veure en un lloc destacat de l’exposició reflecteix l’admiració que li provoca la terra veïna i amiga: “La millor imatge d’Espanya a Europa es diu Catalunya”. En plena dictadura de Primo de Rivera (1924), Azorín va signar un manifest a favor de la llengua catalana, juntament amb altres intel·lectuals com Marañón. Altres escrits delaten la seva devoció per Catalunya: “A Barcelona no es llegeix, s’investiga, s’està al cas de les noves tendències estètiques, de l’evolució filosòfica”.
L’exposició “Azorín i Catalunya. De Maragall a Companys”, que es pot visitar del 12 d’abril al 26 de maig a la Sala 4 del Palau Robert, l’organitza la Generalitat amb la col·laboració de la Casa Museu Azorín (Fundación Caja Mediterráneo).
L’exposició s’estructura en els àmbits següents: Biografia, Periodisme, Federalisme, Joan Maragall, Modernisme, Lluis Companys, Opinions.
Periodisme
Azorín va ser un renovador del periodisme espanyol, sempre connectat a la premsa catalana, un periodista i escriptor prolífic: 6.000 articles, 3.000 cartes, 148 llibres i nombrosos editorials a diversos diaris. Va ser un mestre de la narració amb un estil minimalista concís, de gran precisió, amb gran capacitat descriptiva. Va treballar al Diari de Barcelona a principis del segle XX, on va publicar més de 200 articles, i va col·laborar posteriorment a La Vanguardia. També va publicar a La Veu de Catalunya, La Publicidad, La Federación, Progreso, El Progreso, La Campaña, El Motín, El Imparcial, España, Blanco y Negro, ABC, Crisol, Luz, Ahora, La Libertad o La Prensa de Buenos Aires. Els seus llibres El paisaje de España visto por los espanyoles, Una hora de España, Madrid, Varios hombres y una mujer, o España clara inclouen capítols sobre Catalunya.
Federalisme
La figura de Francesc Pi i Margall i la seva aposta pel federalisme van seduir Azorín. L’amistat amb Pi Margall el va portar a adherir-se al Partir Federalista a Monòvar. Azorín en va esdevenir un propagador, un altaveu molt important del federalisme a la premsa, amb una militància activa al partit des del setembre de 1987 fins al desembre de 1901. Considerava que el deure d’un periodista és defensar els nous ideals i que el partit republicà era l´únic que podia oferir solucions concretes als problemes polítics i socials del moment.
Joan Maragall
Azorín va mostrar una gran sintonia amb l’escriptor i poeta Joan Maragall, van mantenir contacte sempre per correspondència i es van professar una gran admiració literària i estima personal d’ençà que es van coneix al diari Las Noticias el 1900. Maragall valorava de forma molt positiva l’interès i l’afecte d’Azorín per Catalunya, la voluntat de construir ponts de diàleg per a una Espanya respectuosa amb una identitat plural i Azorín va lloar la descripció pausada i objectiva que va fer Maragall d’una situació convulsa i violenta com la que li va tocar viure, com també els seu virtuosisme en la creació poètica. Sempre va tenir sobre la taula algun dels llibres de poesia de Maragall.
Modernisme
Azorín va ser dels primers d’adonar-se dels valors de la nova estètica que representava el Modernisme, un moviment politicocultural que apostava per una cultura moderna i nacional. Va ser un moviment molt eclèctic que va destacar sobretot per la seva arquitectura. El 1898, Azorín va publicar al diari El Progrés, dirigit per Alejandro Lerroux, els seu primers judicis positius sobre el Modernisme català. Considerava que la presència de figures com Joan Maragall, Ignasi Iglesias, Narcís Oller o la publicació de revistes com L’Avenç, Ciència Social o Catalonia posen de manifest la capacitat d’iniciativa, el sentit de l’estètica i la defensa de valors com la justícia en la societat catalana.
El 1906, com a enviat especial del diari ABC, Azorín entrevista, entre altres, els arquitectes Lluís Domènech i Montaner i Josep Puig i Cadafalch, Ramon Casas li fa un retrat i coneix Antoni Gaudí i el comte Güell.
Lluís Companys
Azorín va visitar, com a president del PEN CLUB, el president Lluís Companys i altres consellers quan eren a la presó Model de Madrid amb motiu dels esdeveniments del 6 d’octubre de 1934.
L’escriptor de Monòvar va reivindicar el paper de Lluís Companys en aquella conjuntura històrica, considerant que havien actuat amb rectitud i lleialtat en el govern de la nació i que ho havien sacrificat tot pel seu poble, en el pròleg del llibre Cataluña-Companys del periodista Francisco Gómez Hidalgo. També hi remarcava que Catalunya s’ha situat sempre com a capdavantera en el moviment polític a Espanya i que una estructura violenta i secular les limita les diverses nacionalitats en la seva espontaneïtat. Entre els pocs llibres que el president Companys es va emportar a l’exili hi figurava Mis mejores páginas, d’Azorín, edició de 1917.
Portada de Catalunya-Companys, de F. Gómez Hidalgo, amb pròleg d'Azorín
Imatge de la sala