A partir del dilluns 23 de novembre, les exposicions de Palau Robert no requereixen reserva prèvia, si tenies una reserva feta, tindràs preferència a l'hora de visitar les mostres.
El Palau Robert homenatja Carlos Bosch amb una exposició fotogràfica sobre la Transició espanyola
El Palau Robert recorda i homenatja el fotògraf argentí Carlos Bosch, després de la seva mort el 22 de juny d’enguany a Buenos Aires a 75 anys, amb una exposició sobre la Transició espanyola, que posa de manifest el talent i la mirada periodística sense concessions que caracteritza la seva obra, amb una fotografia d’avantguarda “que no murmura sinó que crida”.
La Direcció General de Difusió del Departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda, ha organitzat l’exposició La Transició, vista per Carlos Bosch. “Yo no susurro, grito.”, amb la col·laboració del Sindicat de la Imatge Unió de Professionals de la Imatge i la Fotografia de Catalunya (UPIFC). La mostra, que té com a comissaris els fotògrafs Manel Sanz i Paulina Flores, es podrà visitar del 9 de setembre a l’15 de novembre, a la Sala 4.
Del 9 de setembre al 15 de novembre, a la Sala 4
Carlos Bosch (Buenos Aires, 1945) és el periodista gràfic més important, representatiu i influent en els mitjans de comunicació de Catalunya i Espanya des del 1976 fins al 1987. El fotògraf va marxar de l’Argentina a l’exili el 1976, amenaçat de mort pel seu compromís amb l’esquerra en els moments previs al cop d’estat de la junta militar, i es va traslladar a Catalunya.
Carlos Bosch va col·laborar activament en aquesta exposició amb els comissaris. La seva mort sobtada ens priva ara de la seva presència al Palau Robert per comentar el seu treball sobre la Transició, la seva trajectòria i la seva manera de veure la vida i la fotografia.
Del franquisme al postfranquisme
L’exposició aplega les seixanta-dues fotografies que reflecteixen el camí del franquisme al postfranquisme, un període de denúncia i de massiva mobilització social al carrer que va de l’any 1976 fins al 1981 i que va enterrar políticament el règim franquista, amb la mirada peculiar i incisiva del fotògraf. A la sèrie completa de les fotografies, els comissaris hi han incorporat una fotografia del rei Joan Carles I, una imatge icònica que va ser portada del número 48 de l’Agenda de la Imatge, revista del Sindicat de la Imatge UPIFC, i també al llibre del mateix títol, i que en el seu dia no va ser positivada seguint les indicacions de l’autor. Dues altres fotos destacades són les d’un altre protagonista destacat de la Transició a Catalunya, el president Pujol, i una foto de la colza, una síntesi de la corrupció, de la pobresa i de la falta de control sanitari.
Àmbits
L’exposició s’estructura en tres apartats:
“Vida quotidiana”: presentació de temes relacionats amb la immigració, l’Església catòlica, Extremadura i Galícia, la colza, la vida en un centre d’asil i la mort. També s’hi poden veure imatges de les conseqüències que va tenir, encara als anys vuitanta, la Guerra Civil Espanyola.
“Feixisme”: imatges de concentracions de la ultradreta a Madrid i Paracuellos, l’atemptat contra la revista El Papus, l’atracament al Banc Central de Barcelona i una fotografia del rei.
“Catalunya”: tres blocs de fotografies que desenvolupen temes com la recuperació del carrer, la cultura i els representants sindicals i polítics.
L’exposició s’acompanya amb diaris i revistes de l’època, documents de donació a la Generalitat i llibres referencials per a Carlos Bosch, per fer més entenedor el context històric. També s’hi projecta una adaptació feta per a l’exposició del documental Sombras de luz, de Daniel Henríquez, Carmela Silva i Leonardo Novak, de La Olla Producciones. El metratge original del documental és d’1 hora i 27 minuts. S’estrena a Barcelona el 18 de setembre a Zumzeig Cinecooperativa, al barri de Sants, amb la presència dels directors.
Les fotos que s’exhibeixen al Palau Robert pertanyen a l’Arxiu Nacional de Catalunya, ja que el fotògraf argentí les va donar gratuïtament a la Generalitat.
Fotoperiodisme d’avantguarda
Bosch va ser cofundador, redactor en cap de Fotografia i editor gràfic del diari El Periódico de Catalunya, redactor en cap i editor gràfic de la revista Interviú, i també va ser fotògraf de la redacció a Barcelona del diari El País. L’última i coneguda fotografia que va publicar en aquest mitjà va ser la de Jordi Pujol davant una parada militar. També va ocupar el càrrec de subdirector de l’agència de publicitat Steinberg&Aso i de l’agència Cover. Va ser un dels fundadors de l’Associació de Fotògrafs Professionals de Premsa i Mitjans de Comunicació de Catalunya l’any 1977, entitat que va donar pas el 1994 a l’actual Sindicat de la Imatge UPIFC, al qual Carlos Bosch es va afiliar el 2001. Va arribar a la fotografia després de llicenciar-se en sociologia per la Universitat Nacional de Córdoba de l’Argentina i d’estudiar quatre anys d’antropologia i mostrar interès per moltes altres disciplines. Carlos va tornar a l’Argentina el 2007, després de viure quinze anys a Luxemburg.
Carlos Bosch sempre es va sentir molt vinculat a Catalunya, conservava un record entranyable dels anys que va passar a Barcelona per la tasca professional i per les amistats que hi va fer. En el seu últim escrit a Facebook, el 5 de juny d’enguany, poc abans de morir, deia, amb un punt d’enyorança: “Sigo sintiendo que una parte de mí es catalana. Los años pasados en esta nación me enseñaron mucho de la vida y creo que yo les di lo que tenía para dar. Es por eso que ejerzo el derecho a opinar: ¡VISCA CATALUNYA LLIURE Y REPUBLICANA!”.
Els comissaris Manel Sanz i Paulina Flores consideren Carlos Bosch un mestre del fotoperiodisme català. Remarquen que Bosch va ensenyar a generacions de joves fotògrafs catalans el nou fotoperiodisme. Va apostar, des d’El Periódico de Catalunya, per potenciar la cultura visual en les redaccions durant els anys de la Transició. Va situar la fotografia com a contingut periodístic rellevant.
Carlos Bosch considerava que una bona foto ha d’emocionar, sorprendre. No pot avorrir. Sempre és una foto molt pensada pel que fa a tots els elements tècnics. Ha de trencar la composició ortodoxa i transmetre una certa coherència amb la posició personal del fotògraf. També comentava que la fotografia és memòria, un mitjà que explica històries i vivències.
El rei d'Espanya, a Lleida el 1980
Manifestació a Paracuellos el 1977
Extremadura, 1978