A partir del dilluns 23 de novembre, les exposicions de Palau Robert no requereixen reserva prèvia, si tenies una reserva feta, tindràs preferència a l'hora de visitar les mostres.
Exposició sobre els 40 anys d’INCASÒL al Palau Robert
El Palau Robert presenta l’exposició “INCASÒL 40. 40 anys, 40 raons”, coincidint amb el 40è aniversari de l’Institut Català del Sòl (INCASÒL), per donar a conèixer què ha fet la institució i els projectes actuals i de futur. La mostra es pot visitar al Jardí, a partir del 27 d’octubre.
L’exposició arriba en un moment crucial per al futur del nostre país i del nostre planeta, en la conjuntura actual marcada per la crisi de la covid-19, i aprofundeix necessàriament en els escenaris de canvi que es poden obrir en el futur. N’és el comissari l’arquitecte Roger Subirà, que ha comptat amb la col·laboració de tècnics de l’Institut per redactar-ne els continguts. Els grans assumptes del nostre temps, alguns d’àmbit local i altres d’afectació global, tenen el seu espai en els discursos temàtics de forma transversal: el canvi climàtic, l’escassetat de recursos, les desigualtats i la inclusió social, les tensions dels entorns urbans, l’envelliment demogràfic, l’abandonament dels territoris rurals i interiors i la cohesió territorial, la importància creixent del concepte de paisatge, les tensions polítiques i de desafecció –posant en relleu nous models de governança i participació–, la competitivitat de les ciutats i els territoris, la gestió urbana eficient, l’accés a l’habitatge, la protecció del patrimoni...
A partir del 27 d'octubre, al Jardí
L’exposició consta de sis parts, que es corresponen amb els sis eixos de l’Agenda Urbana de Catalunya que impulsa el Govern de la Generalitat –amb el lideratge del Departament de Territori i Sostenibilitat i de la Secretaria de l’Agenda Urbana i Territori– per tal d’implementar els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’Agenda 2030 de Nacions Unides, amb què es pretén assolir un model de prosperitat compartida en un món sostenible. A través dels 6 eixos s'expliquen 40 exemples (40 raons) de la tasca de l’INCASÒL: passada, present o futura. Dins d’aquest procés, l’Institut Català del Sòl s’està encarregant dels objectius de l’Agenda que tenen una dimensió urbana.
Els àmbit de l’exposició són:
Eix 1. Model urbà: salut i naturalització. En aquest eix s’aborda el principal repte de la humanitat en els darrers temps: el canvi climàtic. A les ciutats, on hi ha la més alta concentració de persones, la conscienciació mediambiental és clau per poder mitigar-ne els efectes. Els compromisos de la institució en aquest àmbit s’han centrat en la preservació d’espais de gran valor ecològic de la urbanització; el suport a pobles i ciutats per a la creació de nous parcs i espais verds; la incorporació de sistemes innovadors d’energia neta als nous creixements urbans; la integració dels elements naturals i del paisatge als espais urbans; la creació d’infraestructures verdes que milloren el cicle de l’aigua i aporten salut a la ciutat; la preservació de corredors verds i ecològics en espais de gran pressió urbanística, i el compromís ferm amb la millora de la salut mediambiental dels nostres pobles i ciutats.
Eix 2. Habitatge assequible. En aquest eix es posa l’accent en el principal dret de la ciutadania: el dret a un habitatge digne i assequible, com a garant del benestar i la dignitat de qualsevol ésser humà. En aquest sentit, les raons de l’INCASÒL han estat ajudar a substituir edificis d’habitatges en situacions d’emergència o precarietat; promoure nous eixamples residencials que estenen la ciutat de forma equilibrada; assajar solucions tecnològiques innovadores en l’habitatge social; fer programes d’habitatge de lloguer dirigits a col·lectius de joves i gent gran; treballar per crear una bossa d’habitatge de titularitat pública destinada al lloguer; incorporar criteris rigorosos d’eficiència energètica i salut als nous habitatges, i fer de l’habitatge social un banc de proves de noves formes de viure.
Eix 3. Ciutat inclusiva, reciclar la ciutat. En aquest tercer eix i partint de les previsions que a mitjan segle XXI el 70% de la població mundial viurà en ciutats, s’aprofundeix en les accions per garantir i millorar les condicions de vida dels ciutadans i l’afavoriment de la cohesió social. Els compromisos de la institució són col·laborar en la preservació i rehabilitació del patrimoni arquitectònic de pobles i ciutats i millorar l’espai públic de nuclis històrics; contribuir a la creació de noves centralitats urbanes; implementar un model de ciutat mediterrània, compacta i diversa, i ajudar a revertir situacions de degradació de barris i polígons d’habitatge i contribuir a millorar-los i regenerar-los.
Eix 4. Prosperitat i impuls econòmic. El quart eix respon a la necessitat de fer compatible el creixement econòmic amb els nous paràmetres mediambientals i amb un compromís de cohesió territorial i equitat social. Les raons que mouen l’INCASÒL en les seves actuacions dins d’aquest àmbit són la creació d’una xarxa d’espais per a l’activitat industrial adaptats a les economies locals; la captació d’empreses internacionals que es vulguin establir a Catalunya; l’establiment d’espais per a l’activitat econòmica en indrets altament atractius i competitius; l’afavoriment de l’encaix territorial d’empreses de sectors estratègics per a l’economia del país; la promoció de sectors industrials compatibles amb l’entorn i mediambientalment responsables; la generació d’espais per a la recerca i la transferència de coneixement, i l’impuls de projectes perquè pobles i ciutats s’adaptin a una nova economia verda i creativa.
Eix 5. Territori i paisatge. Aquest eix sorgeix de la urgència de dur a terme canvis a escala global arran de la fragilitat dels ecosistemes en un context de superpoblació i emergència climàtica. En aquest sentit, el repte de la institució sempre ha estat la
preservació de la urbanització dels espais naturals i la recerca de models de gestió que en permetin el manteniment i la sostenibilitat mediambiental. Per tant, els compromisos se centren en introduir projectes de gestió als parcs naturals que preservin llurs valors; vetllar per protegir, millorar i ampliar els espais naturals; assajar projectes de gestió dels espais forestals i d’aprofitament de llurs recursos; recuperar ambientalment espais naturals degradats; apropar la producció agrícola ecològica a la ciutat, i impulsar plans d’ordenació del territori que reconeguin els valors del paisatge.
Eix 6. Món local i participació. El darrer eix fa referència a la importància dels ajuntaments en l’assoliment dels objectius de desenvolupament. I en aquest punt, les raons de l’INCASÒL no han estat altres que la construcció d’equipaments públics en pobles i ciutats; la redacció de plans urbanístics d’àmbit supramunicipal; la participació en consorcis per tirar endavant projectes urbanístics d’alta complexitat; la creació d’oficines de proximitat per a la gestió de processos urbanístics complexos; la involucració dels ciutadans en la transformació de pobles i ciutats; l’educació en la participació ciutadana, i la participació en projectes de cooperació internacional.
La pandèmia d’enguany també ha marcat un punt d’inflexió en la majoria d’aspectes de la vida quotidiana. Ha quedat clara la importància de l’esfera domèstica i s’han obert noves vies d’exploració en la laboral. I, lògicament, aquesta exposició tampoc ha estat aliena als fets que es deriven de la situació actual. A part de reflectir-los i de reflexionar-hi, el muntatge mateix –que s’ha refet de dalt a baix sobre la idea inicial– s’ha adaptat per respectar les recomanacions del Departament de Salut i, sense renunciar de cap manera a alguns dels dispositius museogràfics d’alta qualitat que normalment es troben en espais expositius interiors, ha esdevingut un laboratori de proves per avaluar la conveniència dels espais exteriors.
INCASÒL
Imatge general de l'exposició
Detall de la mostra