Clotilde Cerdà, l’artista compromesa amb els drets de la dona
L’exposició al Palau Robert, “Clotilde Cerdà/Esmeralda Cervantes, un dona davant d’una època”, pretén recuperar la figura d’aquesta extraordinària concertista d’arpa, compositora, escriptora i activista en defensa dels drets de les dones i dels sectors més explotats, compromesa amb l’abolició de formes de violència del seu temps: la guerra, la dominació, l’esclavatge i la pena capital.
La nova proposta expositiva, que té com a comissària la professora de Filosofia de la Universitat de Barcelona, Lorena Fuster, es pot visitar del 22 de juliol al 4 d’octubre, a la Sala 2. La mostra reconstrueix la història de Clotilde Cerdà / Esmeralda Cervantes (Barcelona, 1861 - Santa Cruz de Tenerife, 1926) a partir de les notícies de la premsa internacional, les cartes recuperades i, sobretot, d’un àlbum que Clotilde i la seva mare van compilar i que la Biblioteca de Catalunya va adquirir el 1999. Un àlbum de 76 fulls que aplega fotografies, targetes de visites, correspondència, programes i reculls de premsa.
Del 22 de juliol al 4 d'octubre, a la Sala 2
Clotilde Cerdà i Bosch és filla de l’enginyer Ildelfons Cerdà, responsable del projecte urbanístic de l’Eixample, i de Clotilde Bosch, pintora. Als tres anys, a causa de la separació del matrimoni, Clotilde va deixar la seva llar de Barcelona per marxar amb la seva mare cap a Madrid. El seu bateig artístic com a Esmeralda es deu a l'escriptor francès Victor Hugo, que li va donar el nom de la protagonista de la seva novel·la Nostra Senyora de París. La reialesa espanyola, segurament la mateixa Isabell II, va completar el nom artístic amb Cervantes, recordant l’autor d’El Quixot.
L’exposició està articulada a partir dels dos vessants de la seva vida: d’una banda, una existència fulgurant marcada pel fet de ser una nena prodigi de la música, les gires i els contactes internacionals amb els centres de poder i ,de l’altra banda, el seu incansable treball de fons com a activista pel millorament del món i com a creadora d’una obra feta d’institucions, textos i partitures. La seva mare Clotilde Bosch, una dona lliure i progressista, la guia i l’acompanya en totes dues passions al llarg de la seva intensa vida.
La creació d’Esmeralda Cervantes i el gran món de Clotilde Cerdà
La primera part de l’exposició fa referència a la creació del personatge d’Esmeralda Cervantes. Només amb 12 anys, va debutar, sota la batuta de Johann Strauss II, a l’Exposició Universal de Viena l’any 1873. Posteriorment va participar en esdeveniments similars, símbols de modernitat, com l’Exposició del Centenari de la Independència dels Estats Units celebrada a Filadèlfia el 1876, l’Exposició Universal de París del 1878 i la de Chicago del 1893.
Esmeralda Cervantes va fer dues llargues gires per les Amèriques, en què va visitar el Brasil, l’Argentina, el Perú, Xile, l’Uruguai, Cuba, Mèxic, Puerto Rico, i va aconseguir els més alts honors de les principals personalitats d’aquests països. També va voltar els Estats Units, on va actuar a la Casa Blanca davant el president, Grover Cleveland, i la primera dama, Frances F. Cleveland.
Esmeralda Cervantes també va fer diverses gires al llarg de la seva carrera per les principals corts reials europees, per l’Imperi otomà i per l’Imperi rus. A Alemanya va tocar en presència de Richard Wagner, que va lloar la seva genialitat com a artista.
Els viatges van ser planejats per la seva mare i afavorits per la seva pertinença a la maçoneria, de la qual eren membres molts dels polítics i intel·lectuals més rellevants, com també per les recomanacions d’Isabel II.
La consciència de la vulnerabilitat: art i activisme sociopolític
La segona part de l’exposició se centra en les diferents maneres en què es desplega l’activisme sociopolític de Clotilde Cerdà, que sempre va mostrar una voluntat clara per afavorir la millora de les condicions de vida materials i espirituals de les persones.
Els centres de poder van passar de l’elogi, mentre només els semblava que era una noia caritativa que tocava molt bé l’arpa, a la crítica severa per les seves idees feministes, pacifistes i a favor de l’emancipació dels pobles i de la humanitat en una època, a cavall dels segles XIX i XX, de gran agitació i transformacions culturals, socials, polítiques i econòmiques.
El 1885 Clotilde Cerdà va fer realitat a Barcelona un projecte que havia estat planejant durant molts anys amb la seva mare: la creació de l’Acadèmia de Ciències, Arts i Oficis per a la Dona “Esmeralda Cervantes”, una institució de formació científica, artesanal i artística dirigida sobretot a les dones obreres. Es va inspirar en institucions semblants que ja existien als Estats Units, Bèlgica, Alemanya, França i Suïssa, i va oferir matèries com dibuix, pintura, escultura, gravat, brodat, sabateria, enquadernació i altres arts aplicades a la indústria, geometria, física i química aplicades, càlcul mercantil, taquigrafia, idiomes, tipografia i, per descomptat, música, gimnàstica, ball, literatura, literatura...
L’exposició també fa esment de la necessitat de continuar recuperant el llegat oblidat de Clotilde Cerdà. La seva força creativa abasta des de la composició d’obres musicals fins a l’escriptura d’assajos i articles, com també activitats d’editora i directora de revistes culturals i literàries. Només en tenim un coneixement parcial perquè bona part del seu llegat s’ha extraviat. Algunes referències d’aquest vessant creatiu són quinze composicions de les quals només s’ha trobat la partitura de Salutation angélique, el seu llibre Historia del Arpa, publicat també en versió alemanya, l’opuscle Address on the Education and Literature of the Women of Turkey, diversos articles en la premsa del moment, les dues revistes associades a les institucions fundades per ella i la revista multilingüe que va fundar a París amb el nom L’Étoile Polaire / La Estrella Polar.
Clotilde Cerdà amb la seva mare Clotilde Bosch. Foto: Biblioteca de Catalunya. Barcelona.
Clotilde Cerdà (recolzada i de fosc) envoltada d'alumnes de l'Acadèmia de Ciències, Arts i Oficis per a la Dona que va fundar el 1885 a Barcelona. Foto: Biblioteca de Catalunya. Barcelona.