Art i Memòria: Mim Juncà

Joaquim Juncà i Franch, Mim Juncà, (Banyoles, 1959), pintor, dibuixant i il·lustrador

L’artista, Mim Juncà, presenta un diari personal creat a partir d’obra gràfica en format de dibuixos a una sola tinta. El diari es nodreix de material exterior, dels  mitjans de comunicació en molts casos –encara que no exclusivament–, però no es tracta de res imaginat, sinó que registra la realitat general per portar-la a un univers íntim, el qual es configura com un document de sensacions, impressions i analogies que es construeixen amb un material gràfic tan present en la quotidianitat que sovint és poc considerat o cau en la indiferència.

A Notes sobre coses que passen, les imatges que pretenen informar sobre què és el món o sobre el seu estat, s'organitzen com una pura acumulació de "dades", una mena de destrucció del sentit. D'una indigestió per excés d'informació en surt un caos de pensaments dibuixats que no es gens afalagador, segur, però que pot ser rebut com un principi d’intent de comprensió del que succeeix amb el corrent incessant d’imatges una vegada passa a la banda del receptor. Una figura, el receptor, sovint entesa com un final de ruta, o de cicle acabat del fet comunicatiu en què no hi hauria espai per a la reflexió i l’elaboració crítica. L’artista es pregunta que en queda del flux torrencial informatiu i iconogràfic. A les seves mans, aquest desordre visual dibuixat pren com una segona vida. Proposa una lectura tan intensa com a inquietant d’un món contemporani en què l’univers mediàtic juga un paper de constructor de la realitat.