Exposició 'L'exili de Moisès Genover'

Moisès Genover (Figueres, 1928) és, a banda d’artista i ebenista, un nen de l’exili. La seva família va marxar a l’exili en dues fases. Primer el seu pare, Emili Genover, el 1939, i després, acabada la Segona Guerra Mundial, Moisès, el 1945, i finalment la resta de la família, el 1946, que van passar clandestinament per la zona de La Vajol.

El 1939, arran dels últims bombardejos sobre Figueres, el Moisès i les seves germanes Rosa i Felicia, amb 11, 12 i 9 anys respectivament, juntament amb la seva mare i la seva tia, van marxar camí de l’exili fugint de la repressió franquista amb les corrues immenses de refugiats, i van arribar fins a Pont de Molins sota la pressió de l’Exèrcit franquista, que bombardejava i metrallava la carretera. Després van optar, aconsellats per uns veïns de Llers, retornar a Figueres.

Aquests episodis de la retirada a la comarca de l’Alt Empordà són evocats en sis pintures creades entre 2014 i 2016 que representen el vessant poètic i evocador de la vivència de l’horror viscut pels refugiats i la fugida de la població civil de la crisi humanitària que va representar l’exili republicà. Aquestes pintures, com “fugim” o “arribada a Pont de Molins”, les presentem per primer cop a l’Empordà a Can Laporta de La Jonquera, entre d’altres mostres de la seva obra pictòrica, més vinculada a temes florals, paisatges i abstracció matèrica.

El motiu de la seva exposició a la Jonquera es deu al 80è aniversari de l’exili republicà. Un episodi que va viure directament la seva família i que els va condicionar el futur. Moisès, que des de ben petit va mostrar grans dots pel dibuix, va estudiar a l’escola de Belles Arts de Perpinyà i va esdevenir ebenista, artesà de la fusta, escultor i pintor, tasca que ha recuperat després de la seva jubilació. Actualment el Moisès, amb 91 anys, viu a Santa Maria La Mar, prop de Canet de Rosselló.