ContacteLa Maternitat d’Elna s’adherirà properament a la Xarxa d’Espais de Memòria. L’objectiu és facilitar la realització de projectes amb el Memorial Democràtic i difondre la tasca humanitària de la Maternitat durant la postguerra.
Camió per transportar nens del Servei Civil Internacional. S'hi llegeix: “Ayuda Suiza a los niños de España”. Any 1937. Autor desconegut. SCI-International Archives.
Entre finals de gener i principis de febrer de 1939, centenars de milers de persones vinculades a la causa republicana van emprendre el camí de l‘exili. El destí de moltes d’aquestes persones va ser la retenció en camps de refugiats d'Argelers, Sant Cebrià i Ribesaltes, en unes condicions d’habitabilitat deplorables.
En aquest context, les dones embarassades patien especialment les conseqüències de la fam, la set, el fred i el menyspreu per part de les autoritats. Els parts tenien lloc sense cap garantia sanitària, de manera que es va incrementar exponencialment la mortalitat tant de dones com de nounats. De fet, l’índex de mortaldat infantil als camps va superar la xifra del 95%.
Un refugi per a mares i nadons
Davant d’aquesta situació, i per compensar la ineficiència de l’ajuda social francesa, l’activista humanitària suïssa Elizabeth Eidenbenz va promoure la conversió de l’antic castell de Bardou, situat a la localitat rossellonenca d’Elna, en una casa de maternitat on les dones poguessin parir amb dignitat i pau. A la Maternitat d’Elna, que va funcionar entre els anys 1939 i 1944, es duia un control alimentari, sanitari i mèdic de les dones en gestació i dels seus nadons, cosa que va permetre la supervivència d’uns 600 infants.
La Maternitat, un testimoni d’esperança
La ciutat d’Elna ha convertit el castell de Bardou en un lloc de memòria on s’exposa aquesta història de generositat en el context de l’Europa del segle XX, com un testimoni d’esperança, d’humanitat i de resistència per transmetre a les generacions els principis i els valors de la democràcia i del patrimoni memorial.
Properament se signarà un conveni de col·laboració entre el Memorial Democràtic i l’Ajuntament d’Elna, que va adquirir el castell de Bordou l’any 2005, per tal d’integrar aquest edifici a la Xarxa d’Espais de Memòria de la Generalitat de Catalunya.