Nous plafons de la Xarxa d’Espais de Memòria a Torelló i els Reguers

L’any 2020, el Memorial Democràtic va obrir una nova línia de col·laboració amb la Direcció General de Memòria Democràtica del Departament de Justícia per deixar constància de les intervencions arqueològiques en fosses comunes de la Guerra Civil. En concret, se senyalitzen amb plafons de la Xarxa d’Espais de Memòria aquells cementiris municipals on són inhumades les restes òssies no identificades recuperades en fosses comunes, així com els lloc on han estat recuperades restes identificades per encreuament genètic.

Les properes senyalitzacions es col·locaran als cementiris municipals de Torelló (Osona) i els Reguers (Baix Ebre) els dies 2 i 25 de març, respectivament.

La fossa comuna de Torelló

El 4 de febrer de 1939, un camió amb una dotzena de soldats republicans va marxar direcció Manlleu per volar els ponts d’accés a Torelló. El camió va ser metrallat per soldats franquistes. Van capturar dos oficials i els van conduir cap al Mas del Puig, convertit en lloc de comandament de l’avantguarda franquista.

Aquella mateixa nit, una família de masovers pròxims al lloc va sentir ràfegues de metralladora. L’endemà, quan les tropes franquistes ja havien marxat, en Josep Bartina i el seu germà Agustí, de la família de masovers, van descobrir el cadàver d’un dels presoners a la part baixa de la casa. L’Alcaldia de Torelló els va ordenar enterrar-lo allí mateix. El van embolcallar amb una flassada i el van enterrar a prop d’un om. 

El desembre de 2014, l’Associació d’Estudis Torellonencs (ADET) va trobar un possible cas que encaixava. El juliol de 2015, la Generalitat de Catalunya va realitzar una intervenció arqueològica a l’entorn del Mas del Puig, també conegut per Puigdesalit, on es van excavar les restes òssies dipositades en una fossa simple, corresponents a un individu de sexe masculí de 25-30 anys d’edat i una estatura mitjana de 167,41 cm. La posició de l’esquelet suggeria un dipòsit intencionat de l’individu. També es van recuperar objectes vinculats amb les restes, com botons de diversos tipus, i restes de metall (destaquen sengles insígnies del Cos d’Enginyers), i teixits a la meitat superior del cos.

L’encreuament del perfil genètic de les restes del soldat de Torelló amb els perfils genètics dels familiars del possible cas del Cens de persones desaparegudes va resultar negatiu, així com també els posteriors encreuaments realitzats dins del Programa d’Identificació Genètica de la Generalitat de Catalunya.  

El 31 de març de 2016, les restes no identificades van ser inhumades al nínxol 643 del cementiri municipal de Torelló. El novembre de 2016, impulsat per l’ADET i veïns de Torelló, es va realitzar un acte públic de rebliment simbòlic de la fossa amb còdols.  

Identificades les restes recuperades a la fossa dels Reguers

Un cop finalitzada la Guerra Civil, la lluita antifranquista va continuar tan des de l’exterior, per part de les persones exiliades, com des de l’interior, amb l’articulació d’agrupacions guerrilleres conegudes com a maquis. Dos d’ells, Francisco Serrano Iranzo, “el Rubio”, i Florencio Pla Messeguer, “la Pastora”, es van constituir com una partida independent i, durant quatre anys, van operar com a companys de lluita, sovint moguts per la supervivència.  

La nit del 3 d’agost de 1954, Serrano i Pla van assaltar una masia dels Reguers (Baix Ebre), per intentar el segrest de la filla de la família i així obtenir diners i menjar. Un dels fills, oficial de milícies, tenia una pistola amagada i va aprofitar un moment de distracció per disparar Francisco Serrano. Tot i que els guerrillers van poder fugir de la casa, Francisco Serrano va acabar morint a causa de les ferides.  El cos va ser trobat al matí següent al barranc de Vallcervera, prop d’on havien tingut lloc els fets. L’agutzil i el sereno dels Reguers el van enterrar al cementiri. Tot i que la Guàrdia Civil en va comunicar la mort a la família, no es va permetre el trasllat de les restes a la seva població natal, Castellote (Terol).  

La família de Serrano va inscriure el cas al Cens de persones desaparegudes, i la Generalitat de Catalunya va fer una intervenció arqueològica al cementiri dels Reguers, al novembre del 2020, basant-se en l’estudi previ i el relat d’un testimoni. Fruit d’aquesta actuació, es van recuperar les restes d’un individu. L’encreuament de dades va permetre confirmar que es tractava de Francisco Serrano.  A petició de la seva filla, les seves restes seran traslladades i inhumades al cementiri de Castellote.