Catalunya representa un 36% de la riquesa total d’espècies presents a l’estat espanyol i conté un 26% de la biodiversitat coneguda de la Unió Europea, tot i que representa només un 0,7% del territori de la UE, això ens confereix una responsabilitat a nivell Europeu per la conservació de la biodiversitat. Malgrat els esforços duts a terme, la pèrdua de biodiversitat afecta greument al nostre territori. El Living Planet Index (LPI) mostra que en els darrers 20 anys, les poblacions de fauna salvatge han tingut una davallada mitjana del 24% dels seus individus. La principal causa directa han estat els canvis en els usos del sòl, tot i que el canvi climàtic i l’arribada d’espècies exòtiques invasores tenen un impacte cada cop més gran.
El 81% dels hàbitats protegits per la UE es troben en mal estat, i cada cop estan sotmesos a una pressió més gran. Els ecosistemes d’aigua dolça i litorals, agraris i de boscos madurs es troben entre els més amenaçats. A Catalunya, les zones humides, tot i que són un dels hàbitats amb més biodiversitat, són també els més degradats.
Arribats a aquest punt, restaurar la natura i mantenir el bon funcionament dels ecosistemes és imprescindible per fer front a la pèrdua de biodiversitat i a la crisi climàtica. La restauració ecològica serà un aspecte clau els propers anys: durant la Conferència de la ONU sobre Biodiversitat (COP15), que va tenir lloc el passat desembre, es va establir el pacte 30×30: restaurar el 30% de la natura per l’any 2030. A més, aquest any s’està treballant en la primera llei europea de restauració de la natura, amb l’objectiu de revertir la degradació ambiental. Segons la ONU, aturant i revertint la degradació de la superfície terrestre i oceànica, podem prevenir la pèrdua d’un milió d’espècies amenaçades.
Està, doncs, a les nostres mans conservar i restaurar els hàbitats que acullen a les persones i a les altres espècies amb les que convivim. En aquest sentit, les intervencions a petita escala poden tenir un impacte molt positiu sobre la biodiversitat. Per exemple, la restauració dels ecosistemes d’aigua dolça contribuirà a preservar processos ecològics com la migració de peixos o el transport de sediments. En l’àmbit agrari, accions de restauració dels sòls o d’hàbitats adjacents a conreus poden afavorir la biodiversitat lligada a aquests indrets i recuperar processos ecològics com la desnitrificació dels sòls o la pol·linització.
D’aquests processos se’n deriven serveis ecosistèmics essencials per a la supervivència de les persones. Afavorint la pol·linització, assegurem l’aprovisionament d’aliments, recuperant els boscos de ribera disminuïm el risc d’inundacions, o restaurat les dunes litorals fomentem una barrera natural contra l’erosió.
A Catalunya, dia a dia milers de persones s’impliquen amb la conservació i restauració de la natura. Moltes d’elles s’organitzen a través d’associacions o fundacions ambientals, conformant un teixit associatiu fort que treballa de la mà de tots els actors del territori, a través del voluntariat o de la custòdia, per a recuperar el bon estat dels espais naturals degradats i els processos ecològics associats.
Ara, tu també pots contribuir a recuperar la natura i tot el que ens aporta.
Juntes, restaurem-la!
#RestauremLaNatura